dimecres, 10 de gener del 2018

Empatia


Enllaços a vídeos interessants sobre l'empatia:

https://www.youtube.com/watch?v=UzPMMSKfKZQ


https://www.youtube.com/watch?v=Wy6eUTLzcU4

EMPATIA

Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.

De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.

Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors... 

Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.

Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem. 

L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.

No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú. 

I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.

Per debatre

1.- Pensem en els següents casos pràctics. 

Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:

a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.

Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:

b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.

Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.

c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua) 

La regla d'or i la regla de platí.

Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:

"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"

Hi estàs d'acord? Opineu a classe.

Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:

"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"

Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?

La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents. 
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu. 

El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.

Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.

Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...

Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.





dimecres, 13 de desembre del 2017

Els valors del Nadal. Valors universals, ètics, humans, més enllà de la religió i dels ritus.

S'acosta Nadal, i els Valors Ètics, així com la Cultura i els Valors universals, no poden ignorar l'intens missatge, de vegades contradictori, sempre profundament arrelat als sentiments, que s'escampa per Nadal.
Diuen que el Nadal, tal com el coneixem avui a nivell cultural, va néixer amb l'escriptor Charles Dickens, i amb els seus relats que parlaven de l'amor fraternal entre les persones. Aquest amor es reivindica especialment al temps del Nadal. Abans de Dickens, Nadal era una qüestió només religiosa.
Avui dia, la idea de Nadal no és ja una qüestió relacionada només amb la religió. Moltes persones, de qualssevol creences, o fins i tot sense cap creença, acostumen a viure el Nadal apropant-se a aquests valors universals que com a persones viuen i tenen a dins, que són els que també estudiem i intentem comprendre a l'assignatura de Valors Ètics. 
Nadal també és un temps de retrobaments familiars, de tradicions, de costums...
Nadal, per a moltes persones, és un temps d'una certa tristor, perquè troben a faltar persones que ja han marxat, i els records d'altres Nadals feliços els produeixen dolor. 
Nadal sovint es viu equivocadament com una època d'excessos consumistes, de comprar i consumir molts productes; de vegades l'obessió pels regals i les compres fan oblidar l'autèntic Nadal dels valors humans, que és el tresor que l'escriptor Dickens va reivindicar, i el més valuós del missatge d'aquests dies.
Nadal no pot ser l'únic moment de l'any en què ens recordem de ser solidaris i fraternals; cal ser-ho sempre; però és veritat que va bé que hi hagi uns dies en què hi pensem una mica més, per a no oblidar-nos del que és important de debò a la vida.

Avui veurem un tros d'una pel·lícula (només 14 minuts) que representa un moment històric que es va produir enmig d'una guerra terrible. Hi ha gent que diu que és una llegenda, però també hi ha qui assegura que va succeir de veritat.
En aquesta història, hi ha dos exercits enfrontant-se en un camp enmig d'Europa a la Primera Guerra Mundial. Els exèrcits enemics, estan tan a prop els uns dels altres que aixecant el cap de la trinxera es poden veure. Per un costat hi ha els escocesos i els francesos; i a l'altre costat els alemanys. Tots plegats són nois joves als quals s'ha enviat a matar-se els uns als altres per a defensar els interessos dels seus països. Cap d'ells no se sent feliç pel fet d'estar matant, amb el risc de morir-se i no tornar a veure mai més a la gent que estimen: pares, mares, novies, germans... Tenen por, fred, ràbia, tristesa. Siguin del bàndol que siguin, tots senten el mateix. De sobte, enmig de la guerra, succeeix un fet estrany, que després de veure el tros de pel·lícula comentarem.

dimecres, 15 de novembre del 2017

Prejudicis i desequilibris de gènere. El domini d'una part sobre l'altra i la violència de gènere a l'adolescència.



Mirarem el vídeo d'aquí al damunt; i els enllaçats aquí a sota. Després xerrarem tots a classe sobre el que hem vist, i sobre les vostres opinions.









PUNTS PER DEBATRE A CLASSE

1.- Defineix com veus la manera de ser de les persones que intenten controlar les seves parelles als vídeos que hem vist. Digues diferents actituds que no t'agraden

2.- Com t'agradaria que fos la teva parella i com no t'agradaria que fos?

3.- Com creus que seràs tu amb la teva parella quan la tinguis? Com t'agradaria ser?

4.- Creus que aquells joves que quan són adolescents intenten controlar la parella o limitar la seva llibertat poden canviar en el futur, quan siguin més madurs, o no en seran capaços?

5.- Alguna vegada t'has enamorat o t'has sentit atret o atreta per algú amb una manera de ser dominant o controlador?

6.- Quin consell donaries a una germana teva més jove si en un futur veus que comença a sortir amb una persona que la intenta dominar?

7.- Per què creus que hi ha tants casos d'homes que peguen o fins i tot que assassinen les seves parelles? 

8.- Que creus que pots fer tu per tal de no acabar sortint o casant-te amb algú que et pugui fer mal?


FEINA PER LA SETMANA QUE VE. (Obligatòria)

Fes un poema, escrit en una cartolina grossa, per penjar a classe, que tingui a veure amb la llibertat i el benestar de les persones, especialment de les dones, quan viuen en parella.



dimarts, 31 d’octubre del 2017

Diversitat VI. Prejudicis i rols de Gènere a casa.





Mirem el vídeo anterior.

Per debatre i parlar a classe:

1.- Creus que la situació que descriu suceeix a la nostra societat o només passa a països llunyans i de cultures diferents? 
2.- De les següent tasques de casa, quines fas tu de manera regular? Compta-les.
Fer el llit. Planxar. Escombrar. Fregar el terra. Passar l'aspirador. Treure la pols. Fer el menjar. Parar taula. Desparar taula. Rentar els plats (o posar-los a rentar al rentaplats). Rentar la roba (o posar-la a rentar a la rentadora). Recollir la roba bruta del bany després de dutxar-te. Ordenar la teva habitació. Ordenar la sala d'estar o menjador. Anar a comprar menjar o estris de casa. Ajudar a banyar o a vestir els germans petitons.

3.- Calculem la mitjana de les xifres anterior entre els nens de la classe, i després entre les nenes a veure si hi ha alguna diferència. 

4.- Si no fas tu les feines de la pregunta 2, queden sense fer o les fa algú? Qui les acaba fent? És just que les faci només una persona?

5.- Matisa, comenta, critica, defensa o opina simplement sobre la següent frase:

"Els homes han d'ajudar les dones en les feines de casa..."


6.- Mirem els dos primers minuts del següent curtmetratge:
Has viscut en algun moment alguna situació similar a aquesta?


7.- Fes click al següent enllaç i observa els següents trossos d'anuncis publicitaris:



7.1.- Què s'hi veu en tots aquests fragments d'anuncis de la tele?

7.2.- Quanta estona d'anuncis de la tele veiem en un dia? Quanta estona d'anuncis veiem en una setmana? Quant temps d'anuncis de la tele veiem a la nostra infantesa, especialment entre els tres i els cinc anys?

7.3.- Quant veiem aquests anuncis, ens adonem que sempre surten dones fent les feines de casa o és una informació que ens va entrant sense adonar-nos-en?

7.4.- Què creus que tenen a veure les següents frases amb la pregunta del 7.3?

"L'aprenentatge inconscient del fet de ser après és el més difícil de desaprendre" 

"Education is what remains after one has forgotten what one has learned in school"
 

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Diversitat VI. Prejudicis de Gènere



Per debatre a classe

1.-El món que es mostra al vídeo, és un món real, existeix? 
2.- Si has contestat que no a la pregunta 1, creus que podria haver existit en comptes del món que vivim?
3.- Què li agrada i què no li agrada a la protagonista del vídeo?
4.- Què fan els seus companys i companyes quan ella agafa el paper per fer teatre? Per què?
5.- Per què està preocupada la mare de la nena? 
6.- Creus que la inadaptació que sent la nena vers el seu món, és un només un problema d'estètica o va més enllà?
7.- Digues exemples de situacions semblants o comparables que tu has viscut. Pot ser tant en el paper de la nena protagonista, o en el paper dels companys i companyes que exerceixen alguna mena de pressió.

Treball per fer a casa

És una feina voluntària, però si la fas bé, serà puntuada positivament.
La classe necessita ser decorada per tant...

Fes un "Slogan"... Un cartell... Un símbol... Un treball gràfic... a on s'hi mostri la teva opinió sobre el dret dels nois i de les noies d'expressar-se, fer, viure, sentir, crear... lliurement, sense estar obligats a fer res concret pel fet de ser noi o noia.

Com sempre, els millors els penjarem a la paret de la classe.
Ho pots fer tan gros com vulguis.

divendres, 6 d’octubre del 2017

DIVERSITAT (V). Estratègia no violenta front la marginació i els prejudicis convertits en llei. (b)



En aquests dies en què els mitjans de comunicació ens mostren imatges d'una terrible violència, de vegades exercida per grups radicals, nazis o racistes, que ataquen els qui no pensen com ells; d'altres vegades aplicada per algunes persones de les pròpies forces de seguretat... és bo recordar els herois de la Lluita No Violenta, que als Estats Units, durant la dècada dels seixanta del segle XX, van aconseguir d'una manera pacífica el reconeixement dels drets civils de la població de color.

Què és la "No Violència"? 

La "No Violència" és una estratègia de lluita que es fa servir quan es reclamen uns drets que no són reconeguts. Aquesta estratègia consisteix en no respondre mai amb violència quan algú és atacat amb violència en la lluita per aconseguir aquests drets.


Quines accions pot dur a terme algú que fa servir la "No Violència" per demanar el respecte envers algun dret humà trepitjat?


L'estratègia de la "No Violència" no consisteix a no fer res per aconseguir el dret trepitjat; ni tampoc no vol dir renunciar a la lluita (que sempre ha de ser pacífica); tot el contrari. La "No Violència" recull una sèrie d'accions pacífiques i cíviques, que tenen una efectivitat fins i tot superior a la força física. És molt més dur i difícil lluitar pacíficament mitjançant la "No Violència" que no pas renunciar-hi i convertir-se en violent. Però malgrat la dificultat, l'estratègia "No Violenta" és més poderosa per tota una sèrie de raons que veurem després.

Accions de la lluita "No violenta" que es van dur a terme per aconseguir els drets civils de la gent de color als Estats Units durant els anys seixanta

La més important va ser no respondre a les agressions amb cap mena de violència defensiva. A més d'això, s'actuava a través de manifestacions, marxes, i amb l'exercici mateix del dret prohibit (Veure l'exemple Rosa Parks). També amb cants, concerts, boicots, vagues, aturades...  


Elements positius de la No Violència

-Deixa clar qui és l'agressor i qui és l'agredit, qui imposa i qui pateix la imposició, qui és violent i qui no ho és. A ulls del món, i de l'opinió pública, la causa del grup que demana un dret amb estratègies pacífiques i No Violentes mostra el seu caràcter dialogant i cívic, respectuós, voluntariós, just... Això fa que de seguida aconsegueixi suports arreu del món, fins i tot canvis d'opinió i ajudes de dins del grup mateix dels qui no respecten el dret pel qual es lluita.

-Fa veure a l'agressor la maldat del seu acte. L'agressor violent, en descobrir algú que no respon amb violència, comença a experimentar dins seu el dubte sobre la seva pròpia acció; de vegades de manera inconscient. En aquests sentit, la "No Violència" té un poder transformador per a l'opressor ni que sigui a un ritme lent.

-Respecta la dignitat de l'opressor i del violent com a persona que és, i respecta també la dignitat de qui és agredit i que es nega a respondre amb violència. El fet de negar-se a defensar-se amb agressivitat esdevé un respecte vers un mateix com a ésser racional, intel·ligent, que ha nascut per a estimar i per a ser estimat. Aquest respecte a la dignitat humana té una força psicològica molt poderosa sobre l'opressor i representa l'arma secreta del Moviment No Violent.

-Només es pot dur a terme si la causa per la qual es treballa és proporcional al sofriment que es pateix en la lluita, si val la pena, si busca un bé per les persones humanes.

INCONVENIENTS de l'estratègia No Violenta 


No tot són flors i violes, i és possible que aquesta estratègia no sempre es pugui dur a terme, o sí; després farem un debat per veure què en penseu.

-La "No Violència" implica patir de vegades agressions físiques, empresonaments, dolor, malestar... pel fet d'haver de suportar les agressions i de demanar un dret que de vegades és considerat un delicte (per exemple, asseure's als seients del davant dels autobusos si ets una persona de color als USA als anys seixanta). Quan algú és atacat, la No Violència permet defensar-se passivament cobrint-se el cos amb els braços o altres elements, però exigeix no respondre amb el mateix atac, i una certa resistència a la fugida quan s'estan defensant els drets prohibits. També passa sovint que l'agressor, en trobar una resposta pacífica com a resposta a la seva violència, resta confós i atura el seu atac.

-És una estratègia en la qual les victòries arriben amb lentitud, però quan s'assoleixen són sovint definitives.

-Als inicis de la lluita, pot provocar aldarulls socials, divisió d'opinions; motiu pel qual fins i tot persones que per la seva professió haurien d'entendre-la la comencen atacant, però ben aviat la societat es posa del costat de l'oprimit. És recomanable la lectura de "Carta des d'una Presó de Birmingham". Fou escrita per Martin Luther King quan estava empresonat per haver entrat en un restaurant a on només deixaven passar els blancs. La va enviar a un Bisbe que l'acusava de provocar aldarulls socials pel fet de practicar la "No Violència"



dimecres, 4 d’octubre del 2017

Diversitat (IV). Lluita contra els prejudicis. El poder de l'estratègia No Violenta. (a)



1.- Escoltarem i llegirem un tros petit d'aquest discurs. Des del minut 12 i 21 segons, fins al minut 14 i 27 segons. El professor us traduirà el significat cas que en tinguéssiu algun dubte.


I still have a dream. It is a dream deeply rooted in the American dream.

I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true meaning of its creed: "We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal."

I have a dream that one day on the red hills of Georgia, the sons of former slaves and the sons of former slave owners will be able to sit down together at the table of brotherhood.

I have a dream that one day even the state of Mississippi, a state sweltering with the heat of injustice, sweltering with the heat of oppression, will be transformed into an oasis2of freedom and justice.

I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character.

I have a dream today!

I have a dream that one day, down in Alabama, with its vicious racists, with its governor having his lips dripping with the words of "interposition" and "nullification" -- one day right there in Alabama little black boys and black girls will be able to join hands with little white boys and white girls as sisters and brothers.


I have a dream today!

2.- Hi ha moments a la història, en alguns llocs i en algunes èpoques, en els quals els prejudicis es converteixen en norma, i fins i tot en llei. Són moments en què un grup de persones, per alguna raó, com pot ser la raça, la cultura, les idees... no posseeix els mateixos drets que la resta de la població.
Aquest fou el cas de les persones de color als Estats Units durant segles. 
A la segona meitat del segle XIX, el President Abraham Lincoln va declarar abolida l'esclavitud, però tot i així, hi van continuar havent lleis que negaven drets a les persones de color. 
A ple segle XX, els nens i les nenes negres no podien assistir a les escoles dels blancs. Les persones de color no podien asseure's als seients del davant als autobusos, ni entrar als restaurants dels blancs, ni votar, ni assistir a les mateixes universitats que els blancs. 
Tenien també moltes dificultats per a tenir judicis justos, per a ser defensats quan algú els feia mal, per a rebre una atenció mèdica adequada. Patien sovint, també, agressions de grups violents com el Ku Klux Klan, que es dedicava a maltractar i assassinar persones durant la nit. 
En general, les persones de color eren mal considerades i menyspreades pel gruix de la societat.

En aquest clima, a finals dels anys cinquanta del segle XX, va aparèixer un activista, un defensor dels drets de la gent de color, que es deia Martin Luther King. 
La seva arma secreta, i fins aquell moment molt poques vegades feta servir, fou la "No Violència".

Tot seguit escoltarem i cantarem una de les cançons que cantaven els lluitadors per la igualtat de drets: "We shall overcome". 
Podeu veure el vídeo a l'enllaç que teniu a la columna de la dreta a la part de dalt.


We shall overcome
We shall overcome
We shall overcome someday!
Oh Deep in my heart
I do believe
We shall overcome someday!

We’ll walk hand in hand!
We’ll walk hand in hand!
We’ll walk hand in hand someday!
Oh deep in my heart
I do believe
We shall overcome someday!

We shall live in peace!
We shall live in peace!
We shall live in peace someday!
Oh deep in my heart
I do believe
We shall overcome someday!

We are not afraid
We are not afraid
We are not afraid today!
Oh deep in my heart,
I do believe
We shall overcome someday!

The whole wide world around
The whole wide world around
The whole wide world around someday
Oh deep in my heart,
I do believe

We shall overcome someday!



ACTIVITATS PER FER A CASA

1.-  Escolta, amb els auriculars, diverses vegades la cançó "We Shall Overcome" fins que creguis que ets capaç de cantar-la mirant el vídeo, amb la lletra, que trobaràs a dalt a la dreta.