Es repeteix la gravació de l'escena sis tantes vegades com les següents imatges, i en cada gravació les càmeres estan en la posició indicada.
dimecres, 21 de febrer del 2018
dissabte, 3 de febrer del 2018
Rodatge de l'escena 2 del curt sobre el Bullying.
A la imatge superior tenim la distribució dels actors i actrius a l'aula i les dues càmeres. Els micros es posaran subjectats amb les barres allà a on no siguin vistos, a l'area de les finestres.
A continuació tenim el pla de rodatge:
Es grava l'escena sencera.
La posició de les càmeres és la indicada aquí sota aproximadament.
Gravació 2
Es grava de II-A fins a II-B (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 2) és la indicada aquí sota aproximadament.
Gravació 3
Es grava novament de II-A fins a II-B (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament.
Gravació 4
Es grava de II-B a II-C (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament.
Gravació 5
Es grava, sense veu, només les expressions de les cares de diferents actors i actrius, reflectint la seva actitud anímica respecta el que està passant.
Es grava sense so, perquè aquestes imatges s'intercalaran allà a on convinguin segons el que estigui passant a l'escena i no contindran so.
La posició de la càmera serà de pla detall, o de primer pla, just davant de l'actor o actriu que convingui. En principi seria bo que es gravés a com més millor.
Es grava de II-D fins a II-E (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament, però en picat; la Knock es veu des de dalt a vista d'ocell.
Gravació 7
Es grava novament de II-D fins a II-E (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 2) és la indicada aquí sota aproximadament, però en contrapicat; és a dir el Toni es veu des de baix, com el veuria una formiga.
Gravació 8
Es grava de II-E fins a final d'escena (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 2) és la indicada aquí sota aproximadament.
Gravació 9
Es grava novament de II-E fins a final d'escena (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament.
Gravació 10
Es grava per tercera i última vegada de II-E fins a final d'escena (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament, però en contrapicat. Perquè la Knock és a terra recollint les coses i veu el professor des de baix com si fos una formiga.
Un cop tinguem totes aquestes gravacions, al muntatge, s'escollirà quines es fan servir a cada moment.
A totes les gravacions a on hi hagi so, les dues barres de micro se situaran allà a on no siguin vistes, i al més a prop possible de la boca dels actors i actrius.
TROS DE GUIÓ DE L'ESCENA 2
ESCENA II
Una aula d’institut amb els alumnes a dins. El professor encara no ha arribat. Uns quants estan acabant els deures que no han fet de la classe següent (el grup C). Uns altres estan amb el mòvil (el grup D). Un grup estan asseguts xerrant, (el grup B). Un grup estan ballant, amb música que han posat al mòbil (el grup A). La Knock està asseguda sola, davant de la seva taula, dibuixant. Té una bossa damunt la taula. Una noia de les que balla (la MARLA) s’acosta a la taula de la Knock i li buida la bossa girant-la cap per avall. Cauen per terra tot de coses, algunes íntimes que la noia no voldria que es veiessin: unes compresses, un pintallavis, bolis, una caixa de caramels. El grup A i B es posen a riure, cadascú amb el seu estil.
KNOCK
Cony! (crida aixecant-se i intentant empentar la MARLA que ja ha tornat cap a on estan els seus amics del grup A)
II-B
II-B
Abans que la Knock tingui temps de recollir les compreses i la resta de pertinences, un altre del grup A, el TONI, les agafa corrent i les llença pels aires una cap a cada direcció de la classe.
II-C
La càmera, aquí enfoca, de tant en tant, la cara de la MARINA, que fa que no amb el cap, però no diu res. Després la cara del LLUC, que és com de pena, i està molt quiet, com si estigues preocupat amb tot el que veu. El mateix amb les cares de la Laura, la Gisela, la LETICIA, la Mayeli, l’Aia)
II-D
La Knock s’ajup a recollir les coses i el PERE l’empenta per darrera quan està ajupida i la nena cau a terra.
Els grups A i B riuen.
II-E
En aquest moment, el Lluc avisa que ve el professor (estava vigilant a la porta), i arriba el professor. Tothom s’asseu al seu lloc i fan silenci menys la Knock que continua recollint les coses de terra.
PROFE
Ja estàs per terra? Sempre que entro et trobo per terra, o arribes tard, o estàs escrivint poemes al jardí, o dus la punyetera gorra dels nassos... Quan espavilaràs noia?
KNOCK
M’han tirat les coses... Ja estic farta!
PROFE
I quan no t’han tirat les coses, t’ha vingut la inspiració i te’n vas a dibuixar núvols... De moment, tens una sanció. Demà et quedes sense pati!
La Knock fa cara d’esgotament i va fent que no amb el cap mentre acaba de recollir les coses i s’asseu.
VALORACIÓ POSTERIOR AL PRIMER DIA
DE RODATGE
Un cop acabat el rodatge del primer dia, veiem que el procés és més lent del previst, ja que només aconseguim completar les gravacions 1 i 2 de l'escena 2. Tot i això, l'actitud del grup és bona, i fent un muntatge previ de 45 segons del que duem gravat, es veu que les gravacions proposades 2, 3, 6 no són necessàries. Amb la qual cosa, al proper rodatge començarem per la gravació 5. A la gravació 5 inclourem gravacions que poden servir per a l'escena IV. La gravació 7 la farem amb el picat, igual com la 8, però en comptes de fer de II-D a II-E, en aquestes gravacions de 7 i 8, farem una escena silenciosa a on mentre la Knock és a terra, algú del grup A se la mira amb cara de fatxenda des de dalt.
La resta de gravacions 8, 9 i 10, les farem com estaven previstes.
Si dóna temps, farem part de les gravacions de l'escena IV.
Si dóna temps, farem part de les gravacions de l'escena IV.
.
.
.
dimecres, 31 de gener del 2018
GUIÓ DEL CURT DE 2nD SOBRE EL BULLYING
Image of Alexkon de Jerusalem, from wikipedia CC-BY-SA-2.0.
ESCENA
I
Subescena
A
Hi
ha una noia sota un arbre, escrivint una mena de diari, amb
pensaments, poemes, idees; conté dibuixos, símbols, cors, frases,
versos, pètals de flor, fulles.
S’escolta
una veu en off, de la noia, que va llegint el que va escrivint.
La
càmera enfoca la mà de la noia escrivint. Enfoca després la noia
de més lluny asseguda sota l’arbre. Després el seu rostre en pla
detall. Tot això mentre se sent la veu en off. De fons es pot
escoltar de banda sonora «Glory Box» de Stealing Beauty Soundtrack.
«Voldria
anar més enllà; més enllà de la monotonia dels dies, de la
resignació de les persones. Voldria convertir els somnis en
realitats, convertir els pensaments en paraules, i les paraules en
poemes transformadors. Estic farta de lleis que no tenen sentit, de
normes que ens encotillen. Fins i tot per anar al lavabo ens fan
tenir carnet. Les gorres són el terror des esclaus de les formes. I
els meus companys, tots iguals... tots d’uniforme... Voldria anar
més enllà...»
Subescena B
Mentre
escriu tot això, dues noies la contemplen recolzades en la barana
del jardí que dóna a la Rambla.
MARINA
Mira...
És especial, oi?
JUDIT
És
idiota...
MARINA
Per...?
JUDIT
Perquè
sí. És idiota. Sembla mentida que no ho vegis.
MARINA
(No
diu res. Fa cara com d’estranyesa mirant-se la JUDIT)
Subescena C
S’acosta
un grup de cinc persones. Es dirigeixen a la nena asseguda, que es
diu Knock.
MARIANA
Ui,
mira-la! Si és la poeta! (exclama i li treu la gorra llençant-la a
terra)
PERE
A
veure que escrius? (I li agafa el diari apartant-se d’ella)
KNOCK
Què
fas? (Exclama. I s’aixeca intentant recuperar el diari)
JUDIT
Passa’l!
(li diu al PERE, aixecant els braços i agafant al vol el diari que
li passa el PERE)
A
partir d’aquí, la JUDIT i les 5 persones que han arribat es passen
el diari i van llegint algunes frases en plan burla, mentre la Knock
intenta recuperar-lo amb cara d’enuig i cridant perquè li tornin.
La
càmera enfoca de tant en tant la MARINA recolzada a la reixa,
mirant-s’ho tot amb cara de tristesa, sense dir res ni fer cap més
gest.
ESCENA
II
Una aula d’institut
amb els alumnes a dins. El professor encara no ha arribat. Uns quants
estan acabant els deures que no han fet de la classe següent (el
grup C). Uns altres estan amb el mòvil (el grup D). Un grup estan
asseguts xerrant, (el grup B). Un grup estan ballant, amb música que
han posat al mòbil (el grup A). La Knock està asseguda sola, davant
de la seva taula, dibuixant. Té una bossa damunt la taula. Una noia
de les que balla (la MARLA) s’acosta a la taula de la Knock i li
buida la bossa girant-la cap per avall. Cauen per terra tot de coses,
algunes íntimes que la noia no voldria que es veiessin: unes
compresses, un pintallavis, bolis, una caixa de caramels. El grup A i
B es posen a riure, cadascú amb el seu estil.
KNOCK
Cony!
(crida aixecant-se i intentant empentar la MARLA que ja ha tornat
cap a on estan els seus amics del grup A)
Abans que la Knock
tingui temps de recollir les compreses i la resta de pertinences, un
altre del grup A, el TONI, les agafa corrent i les llença pels aires
una cap a cada direcció de la classe.
La càmera, aquí
enfoca, de tant en tant, la cara de la MARINA, que fa que no amb el
cap, però no diu res. Després la cara del LLUC, que és com de
pena, i està molt quiet, com si estigues preocupat amb tot el que
veu. El mateix amb les cares de la Laura, la Gisela, la LETICIA, la
Mayeli, l’Aia)
La Knock s’ajup a
recollir les coses i el PERE l’empenta per darrera quan està
ajupida i la nena cau a terra.
Els grups A i B
riuen.
En aquest moment,
arriba el professor. Tothom s’asseu al seu lloc i fan silenci menys
la Knock que continua recollint les coses de terra.
PROFE
Ja
estàs per terra? Sempre que entro et trobo per terra, o arribes
tard, o estàs escrivint poemes al jardí, o dus la punyetera gorra
dels nassos... Quan espavilaràs noia?
KNOCK
M’han
tirat les coses... Ja estic farta!
PROFE
I
quan no t’han tirat les coses, t’ha vingut la inspiració i te’n
vas a dibuixar núvols... De moment, tens una sanció. Demà et
quedes sense pati!
La Knock fa cara
d’esgotament i va fent que no amb el cap mentre acaba de recollir
les coses i s’asseu.
ESCENA III
La knock és
asseguda al jardí sota el seu arbre. Està tocant una guitarra. Du
la gorra. S’escolta una melodia de guitarra i se sent la veu en off
de la Knock recitant un poema.
KNOCK
(Veu
en off)
He
somniat
un
temps de valors suaus com flaires de bosc
i
capvespres d'estiu;
on el
pa és pa, i el somriure riu sense màscara;
i el
que és diferent, ho és i prou,
i on
si plou, la gent balla sota la pluja.
He
somniat
un
temps d'indiferències alliberadores,
d'amors
no possessius,
d'idees
que no volen convèncer,
de
partits que no freturen manar,
de
pastors d'ovelles que no busquen ser obeïts
i que
no amenacen les que són de color negre.
He
somniat
un
temps de pares que són a casa,
de
fills que no estan sols ni tenen ferides al cor i al front;
de
desigs clars (sense topants ni cantells)
que
s'agenollen davant l'empatia;
un
temps de doctrines que proclamen la pròpia ignorància,
i de
violències que renuncien a la seva essència brutal.
He
somniat
un
temps sense diners ni deutes,
sense
possessions obsessives ni ambicions sense fi;
un
temps on hi ha temps,
un
temps on hi ha postes i cels enrogits,
i
romaní escampant aromes que no es venen a cap perfumeria;
i el
lladruc llunyà d'un gos, i la brisa dels Pirineus fregant la codina
del Montcau,
i el
riure d'una noia,
i les
primeres estrelles a la volta neta del cel.
He
somniat
una
nit més brillant que el dia, i una mar més blava que el cel.
He
somniat
una
platja sense barreres de cobdícia,
un
cos sense fetitxes ni càlculs d'interessos,
uns
ulls que traspuen innocència i un dia sense horaris.
He
somniat
una
espècie més intel·ligent i més lliure.
S’acosta
a la noia, un dels nois del grup D, el LLUC. Es queda aturat al
costat d’ella mirant-se-la sense dir res.
KNOCK
(el
mira amb desconfiança) Què...? (fa, esquerpa)
LLUC
Què
fas?
KNOCK
El
que veus! Tocar la guitarra! També t’enriuràs de mi, tu?
LLUC
No...
Jo no me’n ric de tu.
KNOCK
En
realitat m’és igual, eh! Podeu riure tot el que us doni la gana.
LLUC
Jo no
me’n ric. Els que s’enriuen són uns imbècils, no els has de fer
cas...
KNOCK
El
tema és que jo intento no fer-los cas... però no em deixen en pau,
saps?
LLUC
Doncs
no ho permetis... Has de tenir més caràcter... Més mala llet...
KNOCK
Haig
de ser com ells? Vols dir això?
LLUC
No...
No ho sé... No has de ser com ells, però tampoc tan rara...
KNOCK
Rara...
Ara resulta que sóc rara... (fa, amb un to com de cansament mental)
LLUC
No
t’enfadis amb mi! Em caus bé... No suporto el que et fan...
KNOCK
(s’aixeca
de cop, i es queda dreta davant del LLUC) Tinc dret a ser jo, entens?
Si no puc ser jo... no sóc lliure...
(Se’n
va caminant de pressa amb la guitarra a les mans. El LLUC se la queda
mirant pensatiu)
ESCENA
IV (Encadenament d’imatges de bullying)
Van
sortint diferents imatges. Es fon una, i apareix una altra indicant
el pas del temps entre una escena i una altra. De fons sona una
melodia adient.
Les
imatges poden ser:
Entra
la Knock a classe i li llencen boles de paper a la cara (el grup A)
El grup B riu. El grup C s’ho mira amb cara d’indiferència. El D
sempre amb pena o expressió de ràbia.
Li
buiden un altre cop la bossa.
Es
troba notes amb insults a la seva taula quan arriba.
No
la deixen sortir del lavabo un moment en què hi va.
Etc.
Podem pensar entre tots altres situacions.
Està
asseguda a la seva cadira i li van plovent boles de paper i altres
productes desagradables mentre ella plora. Cal que l’actriu plori;
es pot simular amb aigua a les galtes.
ESCENA
V
Estan
els del grup D i els del grup C a la cantina, i xerren entre ells.
LLUC
Hem
d’ajudar-la.
SAM
Ja
em diràs com...
MARINA
Doncs
protestant quan li facin alguna cosa...
JOEL
Sí...
I després rebrem nosaltres! Que espavili soleta!
RAMON
Jo...
és que sóc amic del ALFONS... Si la defenso a ella m’enfronto al
meu amic, i no tinc ganes de perdre’l...
MARINA
Doncs
jo sóc amiga de la JUDIT... però et dic una cosa... si li fa mal a
una companya... no sé si val la pena que sigui amiga meva saps?
AITOR
Si
és amiga teva t’hauria d’importar que es molestés...
MARINA
Doncs
no... perquè avui li passa a la Knock, però un dia li passarà a
una germana meva o a un germà o a un fill... entens? Qui fa mal algú
no pot ser amiga meva... perquè jo no suporto fer mal a ningú...
AITOR
Però
si amb la Knock ni et parles... preferiràs estar bé amb la Knock
que amb la teva amiga?
MARINA
No
em parlo perquè la trobo molt diferent a mi... però ella té dret a
ser diferent, com cadascun de nosaltres tenim dret a ser com són,
entens?
LLUC
Jo
estic intentat ser amic d’ella...
JOEL
No
podem fer res. Si ens posem en contra dels que la molesten rebrem...
I jo no vull problemes..
MARINA
Doncs
jo ja no puc més...
ESCENA
VI
Estan
tots a classe de cultura i valors. El professor va fent preguntes i
els alumnes aixequen la mà per a respondre.
PROFE
Què
és l’empatia?
MARLA
(Aixecant
la mà) L’empatia és la capacitat de posar-te al lloc de
l’altra... de sentir el que sent...
PROFE
Molt
bé, MARLA... I els prejudicis? Què són els prejudicis?
ALFONS
Els
prejudicis són... a veure... com ho diria... quan et penses que una
persona és d’una manera determinada només per la imatge... per
com vesteix. Quan et penses que no et convé fer-te’n amic...
sense realment saber com és... I això està molt malament.
PROFE
Genial,
ALFONS, genial... I... la pressió de grup? Algú em pot explicar què
és la pressió de grup?
TONI
La
pressió de grup és quan un se sent obligat a fer o a dir alguna cosa
que no en té ganes només perquè tothom ho fa. Potser és fins i
tot una cosa dolenta, però et fa cosa dir que no... i caus... és
realment trist. (va fent que sí amb el cap)
KNOCK
(Sense
demanar permís i aixecant-se de cop de la cadira) I la hipocresia?
Per què no preguntes el que és la hipocresia? Això segur que també
ho saben molt bé!
PROFE
Vols
fer el favor d’aixecar la mà i esperar el teu torn per parlar? No
t’arregles, noia, no t’arregles! Sempre cridant l’atenció...
Sempre enmig dels embolics... La intel·lectual! L’artista! La
diferent!
(Els
grups A i B es posen a riure sorollosament)
ALFONS
I
tant diferent! (cridant amb expressió de burla. I els grups A i B
tornen a riure)
KNOCK
Vosaltres
us rieu de mi perquè sóc diferent. A mi, en canvi, vosaltres em feu
pena, perquè sou tots iguals!
PROFE
Prou!
Tothom callat i assegut! Ja n’hi ha prou de discussions!
MARINA
No!
No n’hi ha prou de discussions, hem de parlar (aixecant-se. Tota la
classe fa silenci amb expressió de sorpresa. Un silenci estrany i
intens El silenci s’allarga uns segons... i la MARINA continua
parlant) Aquí, en aquest grup està passant una cosa terrible, i tu
no te n’adones de res (afirma assenyalant al professor). A aquesta
noia l’estan esclafant cada dia, quan vosaltres, els profes, us
doneu la volta i us n’aneu a prendre cafè! I tots els que han
parlat tan bé d’empatia, de prejudicis i de tota la pesca... són
falsos i interessats... perquè només volen que els posis bona nota.
Però saps què? La nota no val per res. El que valen són els
valors, i aquí gairebé ningú en té de valors... ni de valor. Tots callats. Tots espantats per si s’enfaden si arribem a explicar a algú
el que està passant. I si s’enfaden què? Què importa que
s’enfadin uns matons com ells? Que no ho veieu que es pensen que
són els amos de la classe! I no ho són!
(Aquí
la càmera anirà enfocant els rostres de les diferents persones.
Alguns faran cara de vergonya, altres de por. Alguns d’enuig. La
Knock farà cara d’incredulitat, amb la boca oberta i sense
creure’s el que sent. El profe tindrà una mà al cap, i restarà
silenciós, com pensatiu.)
LLUC
Té
raó... A la Knock l’estan «matxacant» cada dia. I aquí ningú
diu res perquè són uns cagats!
LETICIA
És
veritat. Jo ja no ho puc suportar més. No hi ha dret amb el que li
estan fent. (es posa a plorar).
PROFE
Doncs
digueu-me qui són els que la molesten, i els castigo! Ja està! Però
si no dieu res, com ho puc arreglar jo!
KNOCK
Que
no és això, home! Que no s’arreglen les coses castigant-los! Els
profes tot ho arregleu amb càstigs! No fem els deures... Ala!
Càstigs! No arribem puntuals... vinga càstigs! Xerrem...! Més
càstigs...! Però els càstigs ensinistren, no canvien la manera de
pensar... Quan deixeu de castigar el qui fa mal... si no l’heu
convençut, tornarà a fer mal. Que no som foques per a què ens
ensinistreu!
(Fa
silenci... uns instants i camina per la classe mirant-se els que
l’han estada matxacant) Jo tinc un cor... enteneu... I vosaltres
també... Jo ploro quan estic trista... i estimo... i tinc por de
vegades... i tinc gent per qui em preocupo... I vosaltres també... A
mi em fa mal el mateix que us fa mal a vosaltres... Aquest senyor us
vol castigar perquè m’estimeu... però si m’heu de respectar
només perquè us castiguen... Si us plau... continueu-me matxacant!
Una
de les nenes que molestava a la Knock s’aixeca.
JUDIT
Ho
sento... ( s’atura i trenca a plorar) No sé perquè he actuat
així... (s’asseu i enfonsa el cap entre els dos braços)
Es fa un altre silenci a la classe. Tots s’assseuen. Els del grup A, i B, amb cara de compungits, de seriosos, de preocupats. Els altres, més indiferents... El professor s’asseu a la seva butaca i mira el sostre amb expressió de reflexió. La MARINA i la Knock s’abracen. La Knock després abraça la JUDIT. Al final, s’acaben abraçant tots. Tots menys el profe. Sona una melodia de fons. S’acaba la peli.
Es fa un altre silenci a la classe. Tots s’assseuen. Els del grup A, i B, amb cara de compungits, de seriosos, de preocupats. Els altres, més indiferents... El professor s’asseu a la seva butaca i mira el sostre amb expressió de reflexió. La MARINA i la Knock s’abracen. La Knock després abraça la JUDIT. Al final, s’acaben abraçant tots. Tots menys el profe. Sona una melodia de fons. S’acaba la peli.
dimecres, 24 de gener del 2018
Bullying
Mireu-vos aquest també:
Avui toca parlar del bullying.
El bullying és conseqüència de molts factors: la pressió de grup, la manca d'empatia d'una o més persones, la indiferència front el sofriment dels altres, el rebuig a les diferències de les persones, els prejudicis, el mal hàbit sovint inconscient de superar els propis complexos d'inferioritat mitjançant la humiliació d'algú altre, la infravaloració de la immensa diginitat de cada persona sigui com sigui aquesta persona...
Com podríem definir el bullying?
El bullying és l'assetjament constant d'un grup de persones contra una altra persona. No cal que aquest assetjament exerceixi sempre atacs greus; la repetició continuada de petites bromes, burles, menyspreus, molèsties, ridiculitzacions... poden tenir un efecte devastador en el dia a dia de la persona assetjada. La seva vida s'enfosqueix en sentir-se rebutjat, ignorat, menystingut, atacat i desarrelat socialment.
Personatges protagonistes del bullying en un context escolar.
a)La persona assetjada
b)El grup de persones que assetja. (No sempre és tota una classe, pot ser un grup petit de set o vuit persones per exemple)
c)El grup de persones que no assetgen però que se'n riuen de les bromes i de les ridiculitzacions a les quals és sotmesa la persona assetjada.
d)El grup de persones que no se'n riuen, perquè saben i senten que el que passa és dolent, i no els fa gràcia; però que no fan res perquè no volen ficar-se en embolics i perquè consideren que no és problema d'ells.
e)El grup de persones que ho passen malament amb el que està passant, però que no fan res perquè tenen por, perquè no volen que el grup s'enfadi amb elles, o perquè no volen anar en contra de les seves amigues que potser són de les assetjadores, o perquè es deixen vèncer per la pressió de grup.
f)Els professors.
Per a debatre:
Qui creieu que té una culpa més gran del problema greu que està succeïnt?
Què farem avui?
Entre tots prepararem un esborrany d'història que serà la llavor d'un guio per un curtmetratge sobre el bullying que farem tots els alumnes.
Hi ha molts curts penjats a YouTube elaborats per alumnes de diferents escoles, no tots són igual de bons. Nosaltres intentarem fer un bon curtmetratge que pugui servir per a reflexionar sobre el problema i sobretot per assegurar-nos que entenem prou les coses com per a no convertir-nos en agressors, o indiferents, potser sense adonar-nos-en.
De primeres hem de saber a qui li agradaria tenir un paper més aviat protagonista, en un o altre rol, i a quin personatge dels grups protagonistes dels que hem parlat al paràgraf de dalt voldria interpretar.
A partir d'aquí començarem entre tots a dissenyar els personatges i la història.
A partir de la setmana que ve, comença el rodatge!
.
.
.
dimecres, 17 de gener del 2018
L'empatia i la Pressió del Grup. "Sigues Lliure"
Al final de la unitat didàctica d'avui hauries de ser capaç de saber explicar què és la pressió de grup, i que té a veure amb l'empatia i amb la teva llibertat.
D'altra banda, fa temps que a Cultura i Valors, o a Valors Ètics, no cantem cap cançó nova relacionada amb els nostres temes. És bo fer-ho, perquè als valors no s'hi arriba només amb la raó, sinó amb els sentiments i amb l'alegria.
D'altra banda, fa temps que a Cultura i Valors, o a Valors Ètics, no cantem cap cançó nova relacionada amb els nostres temes. És bo fer-ho, perquè als valors no s'hi arriba només amb la raó, sinó amb els sentiments i amb l'alegria.
Avui us proposo aquesta cançó, que és molt coneguda als esplais i a les agrupacions que van a caminar per la muntanya. La podeu aprendre si la llegiu mentre escolteu el vídeo de dalt de la Marta Fernández, que la té penjada a YouTube. No se sap exactament qui la va escriure, i està considerada ja una cançó popular catalana.
SIGUES LLIURE
Sigues lliure i camina
cap a l'estel que vulguis anar,
no pensis el que els
altres et diran,
deixa que la pluja
mulli els teus cabells daurats
petites gotes fredes
tremolant.
Fes de casa teva
tots els llargs camins del mar
i tingues per
sostre el blau color
dorm a l'herba tendra i
vola amb el colom,
corre com el riu
vers l'horitzó.
Fes-te blanca escuma
quan el mar és blau color
fes-te d'ocell
que canta en un racó
fes-te flor petita,
fes-te aigua brollant
fes d'amor la vida que
t'han dat
Algun jorn la vida el company et donarà
de la seva mà
caminaràs
dolços llavis
tendres
d'un parlar suau
per fer millor la
vida,
per fer millor la vida,
per fer millor la
vida a cada instant.
Anem a llegir i pensar a poc a poc els primers versos de la cançó:
Sigues lliure i
camina cap a l'estel que vulguis guanyar,
Quin deu ser aquest estel a on vols arribar?Potser les teves il·lusions,
esperances, somnis, desigs... coses que vols que arribin a ser, i per les quals cal un esforç i moltes ganes.
No pensis en el que
els altres et diran,
Hi haurà gent que
et dirà:
"No t’hi esforcis" "És impossible" "No serveix de res estudiar..." "No t’esforcis, només hi arriben uns quants..." o "Beu, que no passa res..." o "No et posis el casc, que no passa res..." o "No et posis el cinturó..." o "Prova-ho, que s’ha de provar tot..."
No siguis esclau de ningú, ni per vergonya, ni per falta de caràcter, ni per no atrevir-te a dur la contrària. Sigues lliure... i si algú s’enfada, i se'n va, arribarà algú altre. I de mica en mica a la vida ens anirem envoltant de les persones que ens estimen de debò. Una de les lliçons importants de la vida és saber dir que no. Tenir el coratge de dir que no a allò que no és bo.
Sovint quan toca seguir allò que l'empatia ens suggereix, cal saber dir que no a la pressió de grup que ens pot moure a molestar algú, a no ser persones justes, a convertir-nos en agressors o intolerants, a no ser bons companys, a anar en contra de la llibertat, en contra del que realment nosaltres volem i del món que volem construir.
"No t’hi esforcis" "És impossible" "No serveix de res estudiar..." "No t’esforcis, només hi arriben uns quants..." o "Beu, que no passa res..." o "No et posis el casc, que no passa res..." o "No et posis el cinturó..." o "Prova-ho, que s’ha de provar tot..."
No siguis esclau de ningú, ni per vergonya, ni per falta de caràcter, ni per no atrevir-te a dur la contrària. Sigues lliure... i si algú s’enfada, i se'n va, arribarà algú altre. I de mica en mica a la vida ens anirem envoltant de les persones que ens estimen de debò. Una de les lliçons importants de la vida és saber dir que no. Tenir el coratge de dir que no a allò que no és bo.
Sovint quan toca seguir allò que l'empatia ens suggereix, cal saber dir que no a la pressió de grup que ens pot moure a molestar algú, a no ser persones justes, a convertir-nos en agressors o intolerants, a no ser bons companys, a anar en contra de la llibertat, en contra del que realment nosaltres volem i del món que volem construir.
...deixa que la pluja
mulli els teus cabells daurats...
Aquest vers parla de passar-ho bé amb
la natura, a gaudir de la seva bellesa; i tu ets bell o bella... perquè formes part de la natura, d’ella has sorgit; la teva manera de ser, la teva imatge,
el color dels teus cabells, daurats amb el sol tant si són rossos com bruns o castanys. Només per ser persona, ja ets bell o bella, perquè a dins teu hi tens la capacitat de sentir empatia, de posar-te al lloc als altres i comprendre'ls.
...petites gotes fredes
tremolant.
Descobrir la
bellesa d’una gota d’aigua, que gairebé ningú no s’atura a
mirar. Les coses petites poden ser les més grans. Hi ha realitats que
semblen grans i que en realitat no ho són. El que és gran de debò
és senzill i clar, i sovint sembla petit. I allò que és gran de
debò ens permet ser feliços encara que siguem petits, i ens permet
ser petits encara que ens fem grans.
Fes de casa teva
tots els llargs camins del mar...
No sabem a on la
vida ens durà, però nosaltres podem decidir el camí... i allà a
on anem a parar, hi farem la nostra llar. La nostra llar, la nostra
pàtria, no és un lloc concret, sinó allà a on hi posem el nostre
cor, a on hi tenim les persones que estimem i els somnis que ens motiven.
RESPON.
Què és la pressió de grup?
Explica situacions en les quals per la pressió de grup potser has fet coses que no en tenies ganes o que consideraves que no eren bones.
DEURES.
1.-Per la setmana que ve has de saber cantar bé la cançó que hem après avui.
2.- Prepara un poster, un dibuix, algun tipus d'expressió del teu gust, per penjar a classe, que tingui a veure amb la teva llibertat davant la pressió del grup.
RESPON.
Què és la pressió de grup?
Explica situacions en les quals per la pressió de grup potser has fet coses que no en tenies ganes o que consideraves que no eren bones.
DEURES.
1.-Per la setmana que ve has de saber cantar bé la cançó que hem après avui.
2.- Prepara un poster, un dibuix, algun tipus d'expressió del teu gust, per penjar a classe, que tingui a veure amb la teva llibertat davant la pressió del grup.
dimecres, 10 de gener del 2018
Empatia
https://www.youtube.com/watch?v=Wy6eUTLzcU4
EMPATIA
Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.
De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.
Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors...
Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.
Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem.
L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.
No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú.
I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.
Per debatre
1.- Pensem en els següents casos pràctics.
Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:
a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.
Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:
b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.
Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.
c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua)
La regla d'or i la regla de platí.
Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:
"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"
Hi estàs d'acord? Opineu a classe.
Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:
"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"
Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?
La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents.
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu.
El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.
Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.
Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...
Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.
Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.
De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.
Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors...
Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.
Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem.
L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.
No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú.
I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.
Per debatre
1.- Pensem en els següents casos pràctics.
Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:
a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.
Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:
b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.
Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.
c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua)
La regla d'or i la regla de platí.
Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:
"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"
Hi estàs d'acord? Opineu a classe.
Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:
"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"
Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?
La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents.
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu.
El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.
Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.
Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...
Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.
dimecres, 13 de desembre del 2017
Els valors del Nadal. Valors universals, ètics, humans, més enllà de la religió i dels ritus.
S'acosta Nadal, i els Valors Ètics, així com la Cultura i els Valors universals, no poden ignorar l'intens missatge, de vegades contradictori, sempre profundament arrelat als sentiments, que s'escampa per Nadal.
Diuen que el Nadal, tal com el coneixem avui a nivell cultural, va néixer amb l'escriptor Charles Dickens, i amb els seus relats que parlaven de l'amor fraternal entre les persones. Aquest amor es reivindica especialment al temps del Nadal. Abans de Dickens, Nadal era una qüestió només religiosa.
Avui dia, la idea de Nadal no és ja una qüestió relacionada només amb la religió. Moltes persones, de qualssevol creences, o fins i tot sense cap creença, acostumen a viure el Nadal apropant-se a aquests valors universals que com a persones viuen i tenen a dins, que són els que també estudiem i intentem comprendre a l'assignatura de Valors Ètics.
Nadal també és un temps de retrobaments familiars, de tradicions, de costums...
Nadal, per a moltes persones, és un temps d'una certa tristor, perquè troben a faltar persones que ja han marxat, i els records d'altres Nadals feliços els produeixen dolor.
Nadal sovint es viu equivocadament com una època d'excessos consumistes, de comprar i consumir molts productes; de vegades l'obessió pels regals i les compres fan oblidar l'autèntic Nadal dels valors humans, que és el tresor que l'escriptor Dickens va reivindicar, i el més valuós del missatge d'aquests dies.
Nadal no pot ser l'únic moment de l'any en què ens recordem de ser solidaris i fraternals; cal ser-ho sempre; però és veritat que va bé que hi hagi uns dies en què hi pensem una mica més, per a no oblidar-nos del que és important de debò a la vida.
Avui veurem un tros d'una pel·lícula (només 14 minuts) que representa un moment històric que es va produir enmig d'una guerra terrible. Hi ha gent que diu que és una llegenda, però també hi ha qui assegura que va succeir de veritat.
En aquesta història, hi ha dos exercits enfrontant-se en un camp enmig d'Europa a la Primera Guerra Mundial. Els exèrcits enemics, estan tan a prop els uns dels altres que aixecant el cap de la trinxera es poden veure. Per un costat hi ha els escocesos i els francesos; i a l'altre costat els alemanys. Tots plegats són nois joves als quals s'ha enviat a matar-se els uns als altres per a defensar els interessos dels seus països. Cap d'ells no se sent feliç pel fet d'estar matant, amb el risc de morir-se i no tornar a veure mai més a la gent que estimen: pares, mares, novies, germans... Tenen por, fred, ràbia, tristesa. Siguin del bàndol que siguin, tots senten el mateix. De sobte, enmig de la guerra, succeeix un fet estrany, que després de veure el tros de pel·lícula comentarem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












