En aquests dies en què els mitjans de comunicació ens mostren imatges d'una terrible violència, de vegades exercida per grups radicals, nazis o racistes, que ataquen els qui no pensen com ells; d'altres vegades aplicada per algunes persones de les pròpies forces de seguretat... és bo recordar els herois de la Lluita No Violenta, que als Estats Units, durant la dècada dels seixanta del segle XX, van aconseguir d'una manera pacífica el reconeixement dels drets civils de la població de color.
Què és la "No Violència"?
La "No Violència" és una estratègia de lluita que es fa servir quan es reclamen uns drets que no són reconeguts. Aquesta estratègia consisteix en no respondre mai amb violència quan algú és atacat amb violència en la lluita per aconseguir aquests drets.
Quines accions pot dur a terme algú que fa servir la "No Violència" per demanar el respecte envers algun dret humà trepitjat?
L'estratègia de la "No Violència" no consisteix a no fer res per aconseguir el dret trepitjat; ni tampoc no vol dir renunciar a la lluita (que sempre ha de ser pacífica); tot el contrari. La "No Violència" recull una sèrie d'accions pacífiques i cíviques, que tenen una efectivitat fins i tot superior a la força física. És molt més dur i difícil lluitar pacíficament mitjançant la "No Violència" que no pas renunciar-hi i convertir-se en violent. Però malgrat la dificultat, l'estratègia "No Violenta" és més poderosa per tota una sèrie de raons que veurem després.
Accions de la lluita "No violenta" que es van dur a terme per aconseguir els drets civils de la gent de color als Estats Units durant els anys seixanta.
La més important va ser no respondre a les agressions amb cap mena de violència defensiva. A més d'això, s'actuava a través de manifestacions, marxes, i amb l'exercici mateix del dret prohibit (Veure l'exemple Rosa Parks). També amb cants, concerts, boicots, vagues, aturades...
Elements positius de la No Violència
-Deixa clar qui és l'agressor i qui és l'agredit, qui imposa i qui pateix la imposició, qui és violent i qui no ho és. A ulls del món, i de l'opinió pública, la causa del grup que demana un dret amb estratègies pacífiques i No Violentes mostra el seu caràcter dialogant i cívic, respectuós, voluntariós, just... Això fa que de seguida aconsegueixi suports arreu del món, fins i tot canvis d'opinió i ajudes de dins del grup mateix dels qui no respecten el dret pel qual es lluita.
-Fa veure a l'agressor la maldat del seu acte. L'agressor violent, en descobrir algú que no respon amb violència, comença a experimentar dins seu el dubte sobre la seva pròpia acció; de vegades de manera inconscient. En aquests sentit, la "No Violència" té un poder transformador per a l'opressor ni que sigui a un ritme lent.
-Respecta la dignitat de l'opressor i del violent com a persona que és, i respecta també la dignitat de qui és agredit i que es nega a respondre amb violència. El fet de negar-se a defensar-se amb agressivitat esdevé un respecte vers un mateix com a ésser racional, intel·ligent, que ha nascut per a estimar i per a ser estimat. Aquest respecte a la dignitat humana té una força psicològica molt poderosa sobre l'opressor i representa l'arma secreta del Moviment No Violent.
-Només es pot dur a terme si la causa per la qual es treballa és proporcional al sofriment que es pateix en la lluita, si val la pena, si busca un bé per les persones humanes.
INCONVENIENTS de l'estratègia No Violenta
No tot són flors i violes, i és possible que aquesta estratègia no sempre es pugui dur a terme, o sí; després farem un debat per veure què en penseu.
-La "No Violència" implica patir de vegades agressions físiques, empresonaments, dolor, malestar... pel fet d'haver de suportar les agressions i de demanar un dret que de vegades és considerat un delicte (per exemple, asseure's als seients del davant dels autobusos si ets una persona de color als USA als anys seixanta). Quan algú és atacat, la No Violència permet defensar-se passivament cobrint-se el cos amb els braços o altres elements, però exigeix no respondre amb el mateix atac, i una certa resistència a la fugida quan s'estan defensant els drets prohibits. També passa sovint que l'agressor, en trobar una resposta pacífica com a resposta a la seva violència, resta confós i atura el seu atac.
-És una estratègia en la qual les victòries arriben amb lentitud, però quan s'assoleixen són sovint definitives.
-Als inicis de la lluita, pot provocar aldarulls socials, divisió d'opinions; motiu pel qual fins i tot persones que per la seva professió haurien d'entendre-la la comencen atacant, però ben aviat la societat es posa del costat de l'oprimit. És recomanable la lectura de "Carta des d'una Presó de Birmingham". Fou escrita per Martin Luther King quan estava empresonat per haver entrat en un restaurant a on només deixaven passar els blancs. La va enviar a un Bisbe que l'acusava de provocar aldarulls socials pel fet de practicar la "No Violència"
