1.- Escoltarem i llegirem un tros petit d'aquest discurs. Des del minut 12 i 21 segons, fins al minut 14 i 27 segons. El professor us traduirà el significat cas que en tinguéssiu algun dubte.
I still have a
dream. It is a dream deeply rooted in the American dream.
I have a dream that
one day this nation will rise up and live out the true meaning of its
creed: "We hold these truths to be self-evident, that all men
are created equal."
I have a dream that
one day on the red hills of Georgia, the sons of former slaves and
the sons of former slave owners will be able to sit down together at
the table of brotherhood.
I have a dream that
one day even the state of Mississippi, a state sweltering with the
heat of injustice, sweltering with the heat of oppression, will be
transformed into an oasis2of freedom and justice.
I have a dream that
my four little children will one day live in a nation where they will
not be judged by the color of their skin but by the content of their
character.
I have a dream
today!
I have a dream that
one day, down in Alabama, with its vicious racists, with its governor
having his lips dripping with the words of "interposition"
and "nullification" -- one day right there in Alabama
little black boys and black girls will be able to join hands with
little white boys and white girls as sisters and brothers.
I have a dream
today!
2.- Hi ha moments a la història, en alguns llocs i en algunes èpoques, en els quals els prejudicis es converteixen en norma, i fins i tot en llei. Són moments en què un grup de persones, per alguna raó, com pot ser la raça, la cultura, les idees... no posseeix els mateixos drets que la resta de la població.
Aquest fou el cas de les persones de color als Estats Units durant segles.
A la segona meitat del segle XIX, el President Abraham Lincoln va declarar abolida l'esclavitud, però tot i així, hi van continuar havent lleis que negaven drets a les persones de color.
A ple segle XX, els nens i les nenes negres no podien assistir a les escoles dels blancs. Les persones de color no podien asseure's als seients del davant als autobusos, ni entrar als restaurants dels blancs, ni votar, ni assistir a les mateixes universitats que els blancs.
Tenien també moltes dificultats per a tenir judicis justos, per a ser defensats quan algú els feia mal, per a rebre una atenció mèdica adequada. Patien sovint, també, agressions de grups violents com el Ku Klux Klan, que es dedicava a maltractar i assassinar persones durant la nit.
En general, les persones de color eren mal considerades i menyspreades pel gruix de la societat.
En aquest clima, a finals dels anys cinquanta del segle XX, va aparèixer un activista, un defensor dels drets de la gent de color, que es deia Martin Luther King.
La seva arma secreta, i fins aquell moment molt poques vegades feta servir, fou la "No Violència".
Tot seguit escoltarem i cantarem una de les cançons que cantaven els lluitadors per la igualtat de drets: "We shall overcome".
Podeu veure el vídeo a l'enllaç que teniu a la columna de la dreta a la part de dalt.
ACTIVITATS PER FER A CASA
1.- Escolta, amb els auriculars, diverses vegades la cançó "We Shall Overcome" fins que creguis que ets capaç de cantar-la mirant el vídeo, amb la lletra, que trobaràs a dalt a la dreta.
2.- Hi ha moments a la història, en alguns llocs i en algunes èpoques, en els quals els prejudicis es converteixen en norma, i fins i tot en llei. Són moments en què un grup de persones, per alguna raó, com pot ser la raça, la cultura, les idees... no posseeix els mateixos drets que la resta de la població.
Aquest fou el cas de les persones de color als Estats Units durant segles.
A la segona meitat del segle XIX, el President Abraham Lincoln va declarar abolida l'esclavitud, però tot i així, hi van continuar havent lleis que negaven drets a les persones de color.
A ple segle XX, els nens i les nenes negres no podien assistir a les escoles dels blancs. Les persones de color no podien asseure's als seients del davant als autobusos, ni entrar als restaurants dels blancs, ni votar, ni assistir a les mateixes universitats que els blancs.
Tenien també moltes dificultats per a tenir judicis justos, per a ser defensats quan algú els feia mal, per a rebre una atenció mèdica adequada. Patien sovint, també, agressions de grups violents com el Ku Klux Klan, que es dedicava a maltractar i assassinar persones durant la nit.
En general, les persones de color eren mal considerades i menyspreades pel gruix de la societat.
En aquest clima, a finals dels anys cinquanta del segle XX, va aparèixer un activista, un defensor dels drets de la gent de color, que es deia Martin Luther King.
La seva arma secreta, i fins aquell moment molt poques vegades feta servir, fou la "No Violència".
Tot seguit escoltarem i cantarem una de les cançons que cantaven els lluitadors per la igualtat de drets: "We shall overcome".
Podeu veure el vídeo a l'enllaç que teniu a la columna de la dreta a la part de dalt.
We shall overcome
We shall overcome
We shall overcome
someday!
Oh Deep in my heart
I do believe
We shall overcome
someday!
We’ll walk hand in
hand!
We’ll walk hand in
hand!
We’ll walk hand in
hand someday!
Oh deep in my heart
I do believe
We shall overcome
someday!
We shall live in
peace!
We shall live in
peace!
We shall live in
peace someday!
Oh deep in my heart
I do believe
We shall overcome
someday!
We are not afraid
We are not afraid
We are not afraid
today!
Oh deep in my heart,
I do believe
We shall overcome
someday!
The whole wide world
around
The whole wide world
around
The whole wide world
around someday
Oh deep in my heart,
I do believe
We shall overcome
someday!
ACTIVITATS PER FER A CASA
1.- Escolta, amb els auriculars, diverses vegades la cançó "We Shall Overcome" fins que creguis que ets capaç de cantar-la mirant el vídeo, amb la lletra, que trobaràs a dalt a la dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada