A.- Es grava quatre vegades el tros d'escena següent amb la posició de les càmeres tal com es veu a les imatges superiors:
Subescena B
Mentre escriu tot això, dues noies la contemplen recolzades en la barana del jardí que dóna a la Rambla.
MARINA
Mira... És especial, oi?
JUDIT
És idiota...
MARINA
Per...?
JUDIT
Perquè sí. És idiota. Sembla mentida que no ho vegis.
MARINA
(No diu res. Fa cara com d’estranyesa mirant-se la JUDIT)
B.- Es grava dues vegades l'escena següent amb
les càmeres segons la imatge superior.
Subescena C
S’acosta un grup de cinc persones. Es dirigeixen a la nena asseguda, que es diu Knock.
MARIANA
Ui, mira-la! Si és la poeta! (exclama i li treu la gorra llençant-la a terra)
PERE
A veure que escrius? (I li agafa el diari apartant-se d’ella)
KNOCK
Què fas? (Exclama. I s’aixeca intentant recuperar el diari)
JUDIT
Passa’l! (li diu al PERE, aixecant els braços i agafant al vol el diari que li passa el PERE)
A partir d’aquí, la JUDIT i les 5 persones que han arribat es passen el diari i van llegint algunes frases en plan burla, mentre la Knock intenta recuperar-lo amb cara d’enuig i cridant perquè li tornin.
C.- Es grava dues vegades l'escena de sota, en les
posicions de les imatges superiors.
S’acosta a la noia, un dels nois del grup D, el LLUC. Es queda aturat al costat d’ella mirant-se-la sense dir res.
KNOCK
(el mira amb desconfiança) Què...? (fa, esquerpa)
LLUC
Què fas?
KNOCK
El que veus! Tocar la guitarra! També t’enriuràs de mi, tu?
LLUC
No... Jo no me’n ric de tu.
KNOCK
En realitat m’és igual, eh! Podeu riure tot el que us doni la gana.
LLUC
Jo no me’n ric. Els que s’enriuen són uns imbècils, no els has de fer cas...
KNOCK
El tema és que jo intento no fer-los cas... però no em deixen en pau, saps?
LLUC
Doncs no ho permetis... Has de tenir més caràcter... Més mala llet...
KNOCK
Haig de ser com ells? Vols dir això?
LLUC
No... No ho sé... No has de ser com ells, però tampoc tan rara...
KNOCK
Rara... Ara resulta que sóc rara... (fa, amb un to com de cansament mental)
LLUC
No t’enfadis amb mi! Em caus bé... No suporto el que et fan...
KNOCK
(s’aixeca de cop, i es queda dreta davant del LLUC) Tinc dret a ser jo, entens? Si no puc ser jo... no sóc lliure...
(Se’n va caminant de pressa amb la guitarra a les mans. El LLUC se la queda mirant pensatiu)
D.- Es grava una imatge llarga de la Knock tocant
la guitarra de front. Aproximadament dos minuts.
E.- Després una imatge llarga de la Knock
escrivint al diari i dibuixant. Uns dos minuts més.
F.- Després uns pocs segons laterals de les
mateixes posicions, i des de darrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada