Bon ús de YouTube.

Hi ha gent que treballa canals de YouTube amb objectius artístics, i que intenten fer-ho amb molta qualitat.

1.- Què busca el YouTuber? Fem una pluja d'idees per a reflexionar sobre què és el que busca un YouTuber quan es fa un canal i comença a posar-hi continguts. Després valorarem si tots els objectius que busca són adequats, positius, constructius, o si n'hi ha alguns que generen dubtes o inquietud.

Informar
Diners
Entretenir
Fama
Audiència (Visites, likes, subscriptors...)
Divertir-se
Expressar-se
Ensenyar (Pedagogia d'alguna habilitat, coneixement o afició)
Influenciar
Crear-se una imatge pròpia
Popularitzar una activitat
Interactuar (amb altres Youtubers)
Crear polèmica.
Buscar patrocinadors per algun projecte.

2.- Valoració dels objectius anteriors.

Molts dels objectius anteriors poden ser positius o negatius depenent de com es duguin a terme, de per quina raó, dels límits, de les formes que adquireixin, del moment de la vida en què es duguin a terme, de qui els dugui a terme...

Per exemple:

Expressar-se

Sempre és bo, però cal sempre fer-ho públic? 

Valen totes les formes d'expressió per a una exhibició pública? Cal valorar l'edat que un té de cara a prendre la decisió d'expressar públicament amb un vídeo qualsevol cosa?

Tothom acorda que la llibertat d'expressió és fonamental, però que no convé per exemple exhibir imatges íntimes públicament si no és que algú treballa d'actor, d'actriu o de model, i ja té una edat adequada. Una exhibició massa íntima, fora d'un context artístic o professional, i a edats massa joves, podria portar problemes en un futur a la persona que les exhibeix. No pas perquè la nuesa sigui dolenta ni molt menys, sinó perquè no es poden controlar qui són els receptors de les imatges que fem públiques, i perquè si estan fora de context, les podrien fer servir per fer-nos mal.

Diversitat IV (Empatia)

Rere els teus ulls hi veig algú com jo,

un rostre jove, un somriure bla.

Si penso el que s’hi amaga, més enllà,

em trobo a mi mateix i a qualsevol.

Rere els teus ulls hi ha somnis, lluita, por,

inseguretat i fam d’amics, terror a tant!

El fort i intens desig de ser estimat,

la vergonya pel ridícul que pots fer.

I això que tens, ho sento a dins també;

tots som iguals en cossos diferents.

1.- Què creus que vol dir el poema?

2.- Què hi ha rere els ulls de cadascun dels teus companys?

3.- Som iguals? En què? Som diferents? En què?

4.- Si som tan iguals, com creus que hauries d'actuar amb els altres?

5.- Digues alguna situació en la qual creguis que no has actuat com cal a l'hora de relacionar-te amb els teus companys.

6.- Tot això que hem parlat, i pensat, avui... podria ser que tingués a veure amb la relació sentimental entre un noi i una noia? Què hi ha rere els ulls del noi o de la noia que t'agrada? Què és per damunt de tot el noi o la noia que t'agrada?

.

Una cançó de Lluís Llach, interpretada per LesMes, sobre com haurien de ser els comiats de les persones que s'han estimat molt, i que d'alguna manera, ni que sigui diferent, encara s'estimen:

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort

i que trobis el que t'ha mancat

en mi.

Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,

i així, robar

temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar

ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.

Què demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d'argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i que la vida ens doni un camí

ben llarg.