Diversitat IV (Empatia)

Rere els teus ulls hi veig algú com jo,

un rostre jove, un somriure bla.

Si penso el que s’hi amaga, més enllà,

em trobo a mi mateix i a qualsevol.

Rere els teus ulls hi ha somnis, lluita, por,

inseguretat i fam d’amics, terror a tant!

El fort i intens desig de ser estimat,

la vergonya pel ridícul que pots fer.

I això que tens, ho sento a dins també;

tots som iguals en cossos diferents.

1.- Què creus que vol dir el poema?

2.- Què hi ha rere els ulls de cadascun dels teus companys?

3.- Som iguals? En què? Som diferents? En què?

4.- Si som tan iguals, com creus que hauries d'actuar amb els altres?

5.- Digues alguna situació en la qual creguis que no has actuat com cal a l'hora de relacionar-te amb els teus companys.

6.- Tot això que hem parlat, i pensat, avui... podria ser que tingués a veure amb la relació sentimental entre un noi i una noia? Què hi ha rere els ulls del noi o de la noia que t'agrada? Què és per damunt de tot el noi o la noia que t'agrada?

.

Una cançó de Lluís Llach, interpretada per LesMes, sobre com haurien de ser els comiats de les persones que s'han estimat molt, i que d'alguna manera, ni que sigui diferent, encara s'estimen:

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort

i que trobis el que t'ha mancat

en mi.

Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,

i així, robar

temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar

ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.

Què demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d'argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i que la vida ens doni un camí

ben llarg.