S'acosta Nadal, i els Valors Ètics, així com la Cultura i els Valors universals, no poden ignorar l'intens missatge, de vegades contradictori, sempre profundament arrelat als sentiments, que s'escampa per Nadal.
Diuen que el Nadal, tal com el coneixem avui a nivell cultural, va néixer amb l'escriptor Charles Dickens, i amb els seus relats que parlaven de l'amor fraternal entre les persones. Aquest amor es reivindica especialment al temps del Nadal. Abans de Dickens, Nadal era una qüestió només religiosa.
Avui dia, la idea de Nadal no és ja una qüestió relacionada només amb la religió. Moltes persones, de qualssevol creences, o fins i tot sense cap creença, acostumen a viure el Nadal apropant-se a aquests valors universals que com a persones viuen i tenen a dins, que són els que també estudiem i intentem comprendre a l'assignatura de Valors Ètics.
Nadal també és un temps de retrobaments familiars, de tradicions, de costums...
Nadal, per a moltes persones, és un temps d'una certa tristor, perquè troben a faltar persones que ja han marxat, i els records d'altres Nadals feliços els produeixen dolor.
Nadal sovint es viu equivocadament com una època d'excessos consumistes, de comprar i consumir molts productes; de vegades l'obessió pels regals i les compres fan oblidar l'autèntic Nadal dels valors humans, que és el tresor que l'escriptor Dickens va reivindicar, i el més valuós del missatge d'aquests dies.
Nadal no pot ser l'únic moment de l'any en què ens recordem de ser solidaris i fraternals; cal ser-ho sempre; però és veritat que va bé que hi hagi uns dies en què hi pensem una mica més, per a no oblidar-nos del que és important de debò a la vida.
Avui veurem un tros d'una pel·lícula (només 14 minuts) que representa un moment històric que es va produir enmig d'una guerra terrible. Hi ha gent que diu que és una llegenda, però també hi ha qui assegura que va succeir de veritat.
En aquesta història, hi ha dos exercits enfrontant-se en un camp enmig d'Europa a la Primera Guerra Mundial. Els exèrcits enemics, estan tan a prop els uns dels altres que aixecant el cap de la trinxera es poden veure. Per un costat hi ha els escocesos i els francesos; i a l'altre costat els alemanys. Tots plegats són nois joves als quals s'ha enviat a matar-se els uns als altres per a defensar els interessos dels seus països. Cap d'ells no se sent feliç pel fet d'estar matant, amb el risc de morir-se i no tornar a veure mai més a la gent que estimen: pares, mares, novies, germans... Tenen por, fred, ràbia, tristesa. Siguin del bàndol que siguin, tots senten el mateix. De sobte, enmig de la guerra, succeeix un fet estrany, que després de veure el tros de pel·lícula comentarem.
