dimecres, 31 de gener del 2018

GUIÓ DEL CURT DE 2nD SOBRE EL BULLYING

Image of Alexkon de Jerusalem, from wikipedia CC-BY-SA-2.0.

ESCENA I

Subescena A

Hi ha una noia sota un arbre, escrivint una mena de diari, amb pensaments, poemes, idees; conté dibuixos, símbols, cors, frases, versos, pètals de flor, fulles.
S’escolta una veu en off, de la noia, que va llegint el que va escrivint.
La càmera enfoca la mà de la noia escrivint. Enfoca després la noia de més lluny asseguda sota l’arbre. Després el seu rostre en pla detall. Tot això mentre se sent la veu en off. De fons es pot escoltar de banda sonora «Glory Box» de Stealing Beauty Soundtrack.

«Voldria anar més enllà; més enllà de la monotonia dels dies, de la resignació de les persones. Voldria convertir els somnis en realitats, convertir els pensaments en paraules, i les paraules en poemes transformadors. Estic farta de lleis que no tenen sentit, de normes que ens encotillen. Fins i tot per anar al lavabo ens fan tenir carnet. Les gorres són el terror des esclaus de les formes. I els meus companys, tots iguals... tots d’uniforme... Voldria anar més enllà...»


Subescena B

Mentre escriu tot això, dues noies la contemplen recolzades en la barana del jardí que dóna a la Rambla.

MARINA
Mira... És especial, oi?

JUDIT
És idiota...

MARINA
Per...?

JUDIT
Perquè sí. És idiota. Sembla mentida que no ho vegis.

MARINA
(No diu res. Fa cara com d’estranyesa mirant-se la JUDIT)



Subescena C

S’acosta un grup de cinc persones. Es dirigeixen a la nena asseguda, que es diu Knock.

MARIANA
Ui, mira-la! Si és la poeta! (exclama i li treu la gorra llençant-la a terra)

PERE
A veure que escrius? (I li agafa el diari apartant-se d’ella)

KNOCK
Què fas? (Exclama. I s’aixeca intentant recuperar el diari)

JUDIT
Passa’l! (li diu al PERE, aixecant els braços i agafant al vol el diari que li passa el PERE)

A partir d’aquí, la JUDIT i les 5 persones que han arribat es passen el diari i van llegint algunes frases en plan burla, mentre la Knock intenta recuperar-lo amb cara d’enuig i cridant perquè li tornin.

La càmera enfoca de tant en tant la MARINA recolzada a la reixa, mirant-s’ho tot amb cara de tristesa, sense dir res ni fer cap més gest.


ESCENA II

Una aula d’institut amb els alumnes a dins. El professor encara no ha arribat. Uns quants estan acabant els deures que no han fet de la classe següent (el grup C). Uns altres estan amb el mòvil (el grup D). Un grup estan asseguts xerrant, (el grup B). Un grup estan ballant, amb música que han posat al mòbil (el grup A). La Knock està asseguda sola, davant de la seva taula, dibuixant. Té una bossa damunt la taula. Una noia de les que balla (la MARLA) s’acosta a la taula de la Knock i li buida la bossa girant-la cap per avall. Cauen per terra tot de coses, algunes íntimes que la noia no voldria que es veiessin: unes compresses, un pintallavis, bolis, una caixa de caramels. El grup A i B es posen a riure, cadascú amb el seu estil.

KNOCK
Cony! (crida aixecant-se i intentant empentar la MARLA que ja ha tornat cap a on estan els seus amics del grup A)

Abans que la Knock tingui temps de recollir les compreses i la resta de pertinences, un altre del grup A, el TONI, les agafa corrent i les llença pels aires una cap a cada direcció de la classe.
La càmera, aquí enfoca, de tant en tant, la cara de la MARINA, que fa que no amb el cap, però no diu res. Després la cara del LLUC, que és com de pena, i està molt quiet, com si estigues preocupat amb tot el que veu. El mateix amb les cares de la Laura, la Gisela, la LETICIA, la Mayeli, l’Aia)

La Knock s’ajup a recollir les coses i el PERE l’empenta per darrera quan està ajupida i la nena cau a terra.
Els grups A i B riuen.

En aquest moment, arriba el professor. Tothom s’asseu al seu lloc i fan silenci menys la Knock que continua recollint les coses de terra.

PROFE
Ja estàs per terra? Sempre que entro et trobo per terra, o arribes tard, o estàs escrivint poemes al jardí, o dus la punyetera gorra dels nassos... Quan espavilaràs noia?

KNOCK
M’han tirat les coses... Ja estic farta!

PROFE
I quan no t’han tirat les coses, t’ha vingut la inspiració i te’n vas a dibuixar núvols... De moment, tens una sanció. Demà et quedes sense pati!

La Knock fa cara d’esgotament i va fent que no amb el cap mentre acaba de recollir les coses i s’asseu.

ESCENA III

La knock és asseguda al jardí sota el seu arbre. Està tocant una guitarra. Du la gorra. S’escolta una melodia de guitarra i se sent la veu en off de la Knock recitant un poema.

KNOCK

(Veu en off)
He somniat
un temps de valors suaus com flaires de bosc
i capvespres d'estiu;
on el pa és pa, i el somriure riu sense màscara;
i el que és diferent, ho és i prou,
i on si plou, la gent balla sota la pluja.
He somniat
un temps d'indiferències alliberadores,
d'amors no possessius,
d'idees que no volen convèncer,
de partits que no freturen manar,
de pastors d'ovelles que no busquen ser obeïts
i que no amenacen les que són de color negre.
He somniat
un temps de pares que són a casa,
de fills que no estan sols ni tenen ferides al cor i al front;
de desigs clars (sense topants ni cantells)
que s'agenollen davant l'empatia;
un temps de doctrines que proclamen la pròpia ignorància,
i de violències que renuncien a la seva essència brutal.
He somniat
un temps sense diners ni deutes,
sense possessions obsessives ni ambicions sense fi;
un temps on hi ha temps,
un temps on hi ha postes i cels enrogits,
i romaní escampant aromes que no es venen a cap perfumeria;
i el lladruc llunyà d'un gos, i la brisa dels Pirineus fregant la codina del Montcau,
i el riure d'una noia,
i les primeres estrelles a la volta neta del cel.
He somniat
una nit més brillant que el dia, i una mar més blava que el cel.
He somniat
una platja sense barreres de cobdícia,
un cos sense fetitxes ni càlculs d'interessos,
uns ulls que traspuen innocència i un dia sense horaris.
He somniat
una espècie més intel·ligent i més lliure.

S’acosta a la noia, un dels nois del grup D, el LLUC. Es queda aturat al costat d’ella mirant-se-la sense dir res.

KNOCK
(el mira amb desconfiança) Què...? (fa, esquerpa)

LLUC
Què fas?

KNOCK
El que veus! Tocar la guitarra! També t’enriuràs de mi, tu?

LLUC
No... Jo no me’n ric de tu.

KNOCK
En realitat m’és igual, eh! Podeu riure tot el que us doni la gana.

LLUC
Jo no me’n ric. Els que s’enriuen són uns imbècils, no els has de fer cas...

KNOCK
El tema és que jo intento no fer-los cas... però no em deixen en pau, saps?

LLUC
Doncs no ho permetis... Has de tenir més caràcter... Més mala llet...

KNOCK
Haig de ser com ells? Vols dir això?

LLUC
No... No ho sé... No has de ser com ells, però tampoc tan rara...

KNOCK
Rara... Ara resulta que sóc rara... (fa, amb un to com de cansament mental)

LLUC
No t’enfadis amb mi! Em caus bé... No suporto el que et fan...

KNOCK
(s’aixeca de cop, i es queda dreta davant del LLUC) Tinc dret a ser jo, entens? Si no puc ser jo... no sóc lliure...
(Se’n va caminant de pressa amb la guitarra a les mans. El LLUC se la queda mirant pensatiu)


ESCENA IV (Encadenament d’imatges de bullying)

Van sortint diferents imatges. Es fon una, i apareix una altra indicant el pas del temps entre una escena i una altra. De fons sona una melodia adient.

Les imatges poden ser:

Entra la Knock a classe i li llencen boles de paper a la cara (el grup A) El grup B riu. El grup C s’ho mira amb cara d’indiferència. El D sempre amb pena o expressió de ràbia.

Li buiden un altre cop la bossa.

Es troba notes amb insults a la seva taula quan arriba.

No la deixen sortir del lavabo un moment en què hi va.

Etc. Podem pensar entre tots altres situacions.

Està asseguda a la seva cadira i li van plovent boles de paper i altres productes desagradables mentre ella plora. Cal que l’actriu plori; es pot simular amb aigua a les galtes.

ESCENA V

Estan els del grup D i els del grup C a la cantina, i xerren entre ells.

LLUC
Hem d’ajudar-la.

SAM
Ja em diràs com...

MARINA
Doncs protestant quan li facin alguna cosa...

JOEL
Sí... I després rebrem nosaltres! Que espavili soleta!

RAMON
Jo... és que sóc amic del ALFONS... Si la defenso a ella m’enfronto al meu amic, i no tinc ganes de perdre’l...

MARINA
Doncs jo sóc amiga de la JUDIT... però et dic una cosa... si li fa mal a una companya... no sé si val la pena que sigui amiga meva saps?

AITOR
Si és amiga teva t’hauria d’importar que es molestés...

MARINA
Doncs no... perquè avui li passa a la Knock, però un dia li passarà a una germana meva o a un germà o a un fill... entens? Qui fa mal algú no pot ser amiga meva... perquè jo no suporto fer mal a ningú...

AITOR
Però si amb la Knock ni et parles... preferiràs estar bé amb la Knock que amb la teva amiga?

MARINA
No em parlo perquè la trobo molt diferent a mi... però ella té dret a ser diferent, com cadascun de nosaltres tenim dret a ser com són, entens?

LLUC
Jo estic intentat ser amic d’ella...

JOEL
No podem fer res. Si ens posem en contra dels que la molesten rebrem... I jo no vull problemes..

MARINA
Doncs jo ja no puc més...

ESCENA VI

Estan tots a classe de cultura i valors. El professor va fent preguntes i els alumnes aixequen la mà per a respondre.

PROFE
Què és l’empatia?

MARLA
(Aixecant la mà) L’empatia és la capacitat de posar-te al lloc de l’altra... de sentir el que sent...

PROFE
Molt bé, MARLA... I els prejudicis? Què són els prejudicis?

ALFONS
Els prejudicis són... a veure... com ho diria... quan et penses que una persona és d’una manera determinada només per la imatge... per com vesteix. Quan et penses que no et convé fer-te’n amic... sense realment saber com és... I això està molt malament.

PROFE
Genial, ALFONS, genial... I... la pressió de grup? Algú em pot explicar què és la pressió de grup?

TONI
La pressió de grup és quan un se sent obligat a fer o a dir alguna cosa que no en té ganes només perquè tothom ho fa. Potser és fins i tot una cosa dolenta, però et fa cosa dir que no... i caus... és realment trist. (va fent que sí amb el cap)

KNOCK
(Sense demanar permís i aixecant-se de cop de la cadira) I la hipocresia? Per què no preguntes el que és la hipocresia? Això segur que també ho saben molt bé!

PROFE
Vols fer el favor d’aixecar la mà i esperar el teu torn per parlar? No t’arregles, noia, no t’arregles! Sempre cridant l’atenció... Sempre enmig dels embolics... La intel·lectual! L’artista! La diferent!

(Els grups A i B es posen a riure sorollosament)

ALFONS
I tant diferent! (cridant amb expressió de burla. I els grups A i B tornen a riure)

KNOCK
Vosaltres us rieu de mi perquè sóc diferent. A mi, en canvi, vosaltres em feu pena, perquè sou tots iguals!

PROFE
Prou! Tothom callat i assegut! Ja n’hi ha prou de discussions!



MARINA
No! No n’hi ha prou de discussions, hem de parlar (aixecant-se. Tota la classe fa silenci amb expressió de sorpresa. Un silenci estrany i intens El silenci s’allarga uns segons... i la MARINA continua parlant) Aquí, en aquest grup està passant una cosa terrible, i tu no te n’adones de res (afirma assenyalant al professor). A aquesta noia l’estan esclafant cada dia, quan vosaltres, els profes, us doneu la volta i us n’aneu a prendre cafè! I tots els que han parlat tan bé d’empatia, de prejudicis i de tota la pesca... són falsos i interessats... perquè només volen que els posis bona nota. Però saps què? La nota no val per res. El que valen són els valors, i aquí gairebé ningú en té de valors... ni de valor. Tots callats. Tots espantats per si s’enfaden si arribem a explicar a algú el que està passant. I si s’enfaden què? Què importa que s’enfadin uns matons com ells? Que no ho veieu que es pensen que són els amos de la classe! I no ho són!

(Aquí la càmera anirà enfocant els rostres de les diferents persones. Alguns faran cara de vergonya, altres de por. Alguns d’enuig. La Knock farà cara d’incredulitat, amb la boca oberta i sense creure’s el que sent. El profe tindrà una mà al cap, i restarà silenciós, com pensatiu.)

LLUC
Té raó... A la Knock l’estan «matxacant» cada dia. I aquí ningú diu res perquè són uns cagats!

LETICIA
És veritat. Jo ja no ho puc suportar més. No hi ha dret amb el que li estan fent. (es posa a plorar).

PROFE
Doncs digueu-me qui són els que la molesten, i els castigo! Ja està! Però si no dieu res, com ho puc arreglar jo!

KNOCK
Que no és això, home! Que no s’arreglen les coses castigant-los! Els profes tot ho arregleu amb càstigs! No fem els deures... Ala! Càstigs! No arribem puntuals... vinga càstigs! Xerrem...! Més càstigs...! Però els càstigs ensinistren, no canvien la manera de pensar... Quan deixeu de castigar el qui fa mal... si no l’heu convençut, tornarà a fer mal. Que no som foques per a què ens ensinistreu!
(Fa silenci... uns instants i camina per la classe mirant-se els que l’han estada matxacant) Jo tinc un cor... enteneu... I vosaltres també... Jo ploro quan estic trista... i estimo... i tinc por de vegades... i tinc gent per qui em preocupo... I vosaltres també... A mi em fa mal el mateix que us fa mal a vosaltres... Aquest senyor us vol castigar perquè m’estimeu... però si m’heu de respectar només perquè us castiguen... Si us plau... continueu-me matxacant!

Una de les nenes que molestava a la Knock s’aixeca.

JUDIT
Ho sento... ( s’atura i trenca a plorar) No sé perquè he actuat així... (s’asseu i enfonsa el cap entre els dos braços)

Es fa un altre silenci a la classe. Tots s’assseuen. Els del grup A, i B, amb cara de compungits, de seriosos, de preocupats. Els altres, més indiferents... El professor s’asseu a la seva butaca i mira el sostre amb expressió de reflexió. La MARINA i la Knock s’abracen. La Knock després abraça la JUDIT. Al final, s’acaben abraçant tots. Tots menys el profe. Sona una melodia de fons. S’acaba la peli.




dimecres, 24 de gener del 2018

Bullying


Mireu-vos aquest també:



Avui toca parlar del bullying. 

El bullying és conseqüència de molts factors: la pressió de grup, la manca d'empatia d'una o més persones, la indiferència front el sofriment dels altres, el rebuig a les diferències de les persones, els prejudicis, el mal hàbit sovint inconscient de superar els propis complexos d'inferioritat mitjançant la humiliació d'algú altre, la infravaloració de la immensa diginitat de cada persona sigui com sigui aquesta persona...

Com podríem definir el bullying?

El bullying és l'assetjament constant d'un grup de persones contra una altra persona. No cal que aquest assetjament exerceixi sempre atacs greus; la repetició continuada de petites bromes, burles, menyspreus, molèsties, ridiculitzacions... poden tenir un efecte devastador en el dia a dia de la persona assetjada. La seva vida s'enfosqueix en sentir-se rebutjat, ignorat, menystingut, atacat i desarrelat socialment.

Personatges protagonistes del bullying en un context escolar.

a)La persona assetjada

b)El grup de persones que assetja. (No sempre és tota una classe, pot ser un grup petit de set o vuit persones per exemple)

c)El grup de persones que no assetgen però que se'n riuen de les bromes i de les ridiculitzacions a les quals és sotmesa la persona assetjada.

d)El grup de persones que no se'n riuen, perquè saben i senten que el que passa és dolent, i no els fa gràcia; però que no fan res perquè no volen ficar-se en embolics i perquè consideren que no és problema d'ells.

e)El grup de persones que ho passen malament amb el que està passant, però que no fan res perquè tenen por, perquè no volen que el grup s'enfadi amb elles, o perquè no volen anar en contra de les seves amigues que potser són de les assetjadores, o perquè es deixen vèncer per la pressió de grup.

f)Els professors.

Per a debatre:

Qui creieu que té una culpa més gran del problema greu que està succeïnt?

Què farem avui?

Entre tots prepararem un esborrany d'història que serà la llavor d'un guio per un curtmetratge sobre el bullying que farem tots els alumnes.
Hi ha molts curts penjats a YouTube elaborats per alumnes de diferents escoles, no tots són igual de bons. Nosaltres intentarem fer un bon curtmetratge que pugui servir per a reflexionar sobre el problema i sobretot per assegurar-nos que entenem prou les coses com per a no convertir-nos en agressors, o indiferents, potser sense adonar-nos-en.
De primeres hem de saber a qui li agradaria tenir un paper més aviat protagonista, en un o altre rol, i a quin personatge dels grups protagonistes dels que hem parlat al paràgraf de dalt voldria interpretar.
A partir d'aquí començarem entre tots a dissenyar els personatges i la història.

A partir de la setmana que ve, comença el rodatge!
.
.
.

dimecres, 17 de gener del 2018

L'empatia i la Pressió del Grup. "Sigues Lliure"


Al final de la unitat didàctica d'avui hauries de ser capaç de saber explicar què és la pressió de grup, i que té a veure amb l'empatia i amb la teva llibertat.

D'altra banda, fa temps que a Cultura i Valors, o a Valors Ètics, no cantem cap cançó nova relacionada amb els nostres temes. És bo fer-ho, perquè als valors no s'hi arriba només amb la raó, sinó amb els sentiments i amb l'alegria.
Avui us proposo aquesta cançó, que és molt coneguda als esplais i a les agrupacions que van a caminar per la muntanya. La podeu aprendre si la llegiu mentre escolteu el vídeo de dalt de la Marta Fernández, que la té penjada a YouTube. No se sap exactament qui la va escriure, i està considerada ja una cançó popular catalana.

SIGUES LLIURE

Sigues lliure i camina
 cap a l'estel que vulguis anar,
no pensis el que els altres et diran,
deixa que la pluja 
mulli els teus cabells daurats
petites gotes fredes tremolant.

Fes de casa teva 
tots els llargs camins del mar
i tingues per sostre el blau color
dorm a l'herba tendra i 
vola amb el colom,
corre com el riu vers l'horitzó.

Fes-te blanca escuma quan el mar és blau color
fes-te d'ocell que canta en un racó
fes-te flor petita, fes-te aigua brollant
fes d'amor la vida que t'han dat

Algun jorn la vida el company et donarà
de la seva mà caminaràs
dolços llavis tendres 
d'un parlar suau
per fer millor la vida, 
per fer millor la vida,
per fer millor la vida a cada instant.



Anem a llegir i pensar a poc a poc els primers versos de la cançó:

Sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar,

Quin deu ser aquest estel a on vols arribar?Potser les teves il·lusions, esperances, somnis, desigs... coses que vols que arribin a ser, i per les quals cal un esforç i moltes ganes.

No pensis en el que els altres et diran,

Hi haurà gent que et dirà: 

"No t’hi esforcis" "És impossible" "No serveix de res estudiar..." "No t’esforcis, només hi arriben uns quants..." o "Beu, que no passa res..." o "No et posis el casc, que no passa res..." o "No et posis el cinturó..." o "Prova-ho, que s’ha de provar tot..."  

No siguis esclau de ningú, ni per vergonya, ni per falta de caràcter, ni per no atrevir-te a dur la contrària. Sigues lliure... i si algú s’enfada, i se'n va, arribarà algú altre. I de mica en mica a la vida ens anirem envoltant de les persones que ens estimen de debò. Una de les lliçons importants de la vida és saber dir que no. Tenir el coratge de dir que no a allò que no és bo. 

Sovint quan toca seguir allò que l'empatia ens suggereix, cal saber dir que no a la pressió de grup que ens pot moure a molestar algú, a no ser persones justes, a convertir-nos en agressors o intolerants, a no ser bons companys, a anar en contra de la llibertat, en contra del que realment nosaltres volem i del món que volem construir.

...deixa que la pluja mulli els teus cabells daurats...

Aquest vers parla de passar-ho bé amb la natura, a gaudir de la seva bellesa; i tu ets bell o bella... perquè formes part de la natura, d’ella has sorgit; la teva manera de ser, la teva imatge, el color dels teus cabells, daurats amb el sol tant si són rossos com bruns o castanys. Només per ser persona, ja ets bell o bella, perquè a dins teu hi tens la capacitat de sentir empatia, de posar-te al lloc als altres i comprendre'ls.  

...petites gotes fredes tremolant.

Descobrir la bellesa d’una gota d’aigua, que gairebé ningú no s’atura a mirar. Les coses petites poden ser les més grans. Hi ha realitats que semblen grans i que en realitat no ho són. El que és gran de debò és senzill i clar, i sovint sembla petit. I allò que és gran de debò ens permet ser feliços encara que siguem petits, i ens permet ser petits encara que ens fem grans.

Fes de casa teva tots els llargs camins del mar...

No sabem a on la vida ens durà, però nosaltres podem decidir el camí... i allà a on anem a parar, hi farem la nostra llar. La nostra llar, la nostra pàtria, no és un lloc concret, sinó allà a on hi posem el nostre cor, a on hi tenim les persones que estimem i els somnis que ens motiven.

RESPON.

Què és la pressió de grup?

Explica situacions en les quals per la pressió de grup potser has fet coses que no en tenies ganes o que consideraves que no eren bones.

DEURES.

1.-Per la setmana que ve has de saber cantar bé la cançó que hem après avui.
2.- Prepara un poster, un dibuix, algun tipus d'expressió del teu gust, per penjar a classe, que tingui a veure amb la teva llibertat davant la pressió del grup.


dimecres, 10 de gener del 2018

Empatia


Enllaços a vídeos interessants sobre l'empatia:

https://www.youtube.com/watch?v=UzPMMSKfKZQ


https://www.youtube.com/watch?v=Wy6eUTLzcU4

EMPATIA

Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.

De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.

Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors... 

Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.

Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem. 

L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.

No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú. 

I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.

Per debatre

1.- Pensem en els següents casos pràctics. 

Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:

a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.

Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:

b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.

Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.

c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua) 

La regla d'or i la regla de platí.

Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:

"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"

Hi estàs d'acord? Opineu a classe.

Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:

"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"

Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?

La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents. 
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu. 

El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.

Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.

Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...

Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.