Image of Alexkon de Jerusalem, from wikipedia CC-BY-SA-2.0.
ESCENA
I
Subescena
A
Hi
ha una noia sota un arbre, escrivint una mena de diari, amb
pensaments, poemes, idees; conté dibuixos, símbols, cors, frases,
versos, pètals de flor, fulles.
S’escolta
una veu en off, de la noia, que va llegint el que va escrivint.
La
càmera enfoca la mà de la noia escrivint. Enfoca després la noia
de més lluny asseguda sota l’arbre. Després el seu rostre en pla
detall. Tot això mentre se sent la veu en off. De fons es pot
escoltar de banda sonora «Glory Box» de Stealing Beauty Soundtrack.
«Voldria
anar més enllà; més enllà de la monotonia dels dies, de la
resignació de les persones. Voldria convertir els somnis en
realitats, convertir els pensaments en paraules, i les paraules en
poemes transformadors. Estic farta de lleis que no tenen sentit, de
normes que ens encotillen. Fins i tot per anar al lavabo ens fan
tenir carnet. Les gorres són el terror des esclaus de les formes. I
els meus companys, tots iguals... tots d’uniforme... Voldria anar
més enllà...»
Subescena B
Mentre
escriu tot això, dues noies la contemplen recolzades en la barana
del jardí que dóna a la Rambla.
MARINA
Mira...
És especial, oi?
JUDIT
És
idiota...
MARINA
Per...?
JUDIT
Perquè
sí. És idiota. Sembla mentida que no ho vegis.
MARINA
(No
diu res. Fa cara com d’estranyesa mirant-se la JUDIT)
Subescena C
S’acosta
un grup de cinc persones. Es dirigeixen a la nena asseguda, que es
diu Knock.
MARIANA
Ui,
mira-la! Si és la poeta! (exclama i li treu la gorra llençant-la a
terra)
PERE
A
veure que escrius? (I li agafa el diari apartant-se d’ella)
KNOCK
Què
fas? (Exclama. I s’aixeca intentant recuperar el diari)
JUDIT
Passa’l!
(li diu al PERE, aixecant els braços i agafant al vol el diari que
li passa el PERE)
A
partir d’aquí, la JUDIT i les 5 persones que han arribat es passen
el diari i van llegint algunes frases en plan burla, mentre la Knock
intenta recuperar-lo amb cara d’enuig i cridant perquè li tornin.
La
càmera enfoca de tant en tant la MARINA recolzada a la reixa,
mirant-s’ho tot amb cara de tristesa, sense dir res ni fer cap més
gest.
ESCENA
II
Una aula d’institut
amb els alumnes a dins. El professor encara no ha arribat. Uns quants
estan acabant els deures que no han fet de la classe següent (el
grup C). Uns altres estan amb el mòvil (el grup D). Un grup estan
asseguts xerrant, (el grup B). Un grup estan ballant, amb música que
han posat al mòbil (el grup A). La Knock està asseguda sola, davant
de la seva taula, dibuixant. Té una bossa damunt la taula. Una noia
de les que balla (la MARLA) s’acosta a la taula de la Knock i li
buida la bossa girant-la cap per avall. Cauen per terra tot de coses,
algunes íntimes que la noia no voldria que es veiessin: unes
compresses, un pintallavis, bolis, una caixa de caramels. El grup A i
B es posen a riure, cadascú amb el seu estil.
KNOCK
Cony!
(crida aixecant-se i intentant empentar la MARLA que ja ha tornat
cap a on estan els seus amics del grup A)
Abans que la Knock
tingui temps de recollir les compreses i la resta de pertinences, un
altre del grup A, el TONI, les agafa corrent i les llença pels aires
una cap a cada direcció de la classe.
La càmera, aquí
enfoca, de tant en tant, la cara de la MARINA, que fa que no amb el
cap, però no diu res. Després la cara del LLUC, que és com de
pena, i està molt quiet, com si estigues preocupat amb tot el que
veu. El mateix amb les cares de la Laura, la Gisela, la LETICIA, la
Mayeli, l’Aia)
La Knock s’ajup a
recollir les coses i el PERE l’empenta per darrera quan està
ajupida i la nena cau a terra.
Els grups A i B
riuen.
En aquest moment,
arriba el professor. Tothom s’asseu al seu lloc i fan silenci menys
la Knock que continua recollint les coses de terra.
PROFE
Ja
estàs per terra? Sempre que entro et trobo per terra, o arribes
tard, o estàs escrivint poemes al jardí, o dus la punyetera gorra
dels nassos... Quan espavilaràs noia?
KNOCK
M’han
tirat les coses... Ja estic farta!
PROFE
I
quan no t’han tirat les coses, t’ha vingut la inspiració i te’n
vas a dibuixar núvols... De moment, tens una sanció. Demà et
quedes sense pati!
La Knock fa cara
d’esgotament i va fent que no amb el cap mentre acaba de recollir
les coses i s’asseu.
ESCENA III
La knock és
asseguda al jardí sota el seu arbre. Està tocant una guitarra. Du
la gorra. S’escolta una melodia de guitarra i se sent la veu en off
de la Knock recitant un poema.
KNOCK
(Veu
en off)
He
somniat
un
temps de valors suaus com flaires de bosc
i
capvespres d'estiu;
on el
pa és pa, i el somriure riu sense màscara;
i el
que és diferent, ho és i prou,
i on
si plou, la gent balla sota la pluja.
He
somniat
un
temps d'indiferències alliberadores,
d'amors
no possessius,
d'idees
que no volen convèncer,
de
partits que no freturen manar,
de
pastors d'ovelles que no busquen ser obeïts
i que
no amenacen les que són de color negre.
He
somniat
un
temps de pares que són a casa,
de
fills que no estan sols ni tenen ferides al cor i al front;
de
desigs clars (sense topants ni cantells)
que
s'agenollen davant l'empatia;
un
temps de doctrines que proclamen la pròpia ignorància,
i de
violències que renuncien a la seva essència brutal.
He
somniat
un
temps sense diners ni deutes,
sense
possessions obsessives ni ambicions sense fi;
un
temps on hi ha temps,
un
temps on hi ha postes i cels enrogits,
i
romaní escampant aromes que no es venen a cap perfumeria;
i el
lladruc llunyà d'un gos, i la brisa dels Pirineus fregant la codina
del Montcau,
i el
riure d'una noia,
i les
primeres estrelles a la volta neta del cel.
He
somniat
una
nit més brillant que el dia, i una mar més blava que el cel.
He
somniat
una
platja sense barreres de cobdícia,
un
cos sense fetitxes ni càlculs d'interessos,
uns
ulls que traspuen innocència i un dia sense horaris.
He
somniat
una
espècie més intel·ligent i més lliure.
S’acosta
a la noia, un dels nois del grup D, el LLUC. Es queda aturat al
costat d’ella mirant-se-la sense dir res.
KNOCK
(el
mira amb desconfiança) Què...? (fa, esquerpa)
LLUC
Què
fas?
KNOCK
El
que veus! Tocar la guitarra! També t’enriuràs de mi, tu?
LLUC
No...
Jo no me’n ric de tu.
KNOCK
En
realitat m’és igual, eh! Podeu riure tot el que us doni la gana.
LLUC
Jo no
me’n ric. Els que s’enriuen són uns imbècils, no els has de fer
cas...
KNOCK
El
tema és que jo intento no fer-los cas... però no em deixen en pau,
saps?
LLUC
Doncs
no ho permetis... Has de tenir més caràcter... Més mala llet...
KNOCK
Haig
de ser com ells? Vols dir això?
LLUC
No...
No ho sé... No has de ser com ells, però tampoc tan rara...
KNOCK
Rara...
Ara resulta que sóc rara... (fa, amb un to com de cansament mental)
LLUC
No
t’enfadis amb mi! Em caus bé... No suporto el que et fan...
KNOCK
(s’aixeca
de cop, i es queda dreta davant del LLUC) Tinc dret a ser jo, entens?
Si no puc ser jo... no sóc lliure...
(Se’n
va caminant de pressa amb la guitarra a les mans. El LLUC se la queda
mirant pensatiu)
ESCENA
IV (Encadenament d’imatges de bullying)
Van
sortint diferents imatges. Es fon una, i apareix una altra indicant
el pas del temps entre una escena i una altra. De fons sona una
melodia adient.
Les
imatges poden ser:
Entra
la Knock a classe i li llencen boles de paper a la cara (el grup A)
El grup B riu. El grup C s’ho mira amb cara d’indiferència. El D
sempre amb pena o expressió de ràbia.
Li
buiden un altre cop la bossa.
Es
troba notes amb insults a la seva taula quan arriba.
No
la deixen sortir del lavabo un moment en què hi va.
Etc.
Podem pensar entre tots altres situacions.
Està
asseguda a la seva cadira i li van plovent boles de paper i altres
productes desagradables mentre ella plora. Cal que l’actriu plori;
es pot simular amb aigua a les galtes.
ESCENA
V
Estan
els del grup D i els del grup C a la cantina, i xerren entre ells.
LLUC
Hem
d’ajudar-la.
SAM
Ja
em diràs com...
MARINA
Doncs
protestant quan li facin alguna cosa...
JOEL
Sí...
I després rebrem nosaltres! Que espavili soleta!
RAMON
Jo...
és que sóc amic del ALFONS... Si la defenso a ella m’enfronto al
meu amic, i no tinc ganes de perdre’l...
MARINA
Doncs
jo sóc amiga de la JUDIT... però et dic una cosa... si li fa mal a
una companya... no sé si val la pena que sigui amiga meva saps?
AITOR
Si
és amiga teva t’hauria d’importar que es molestés...
MARINA
Doncs
no... perquè avui li passa a la Knock, però un dia li passarà a
una germana meva o a un germà o a un fill... entens? Qui fa mal algú
no pot ser amiga meva... perquè jo no suporto fer mal a ningú...
AITOR
Però
si amb la Knock ni et parles... preferiràs estar bé amb la Knock
que amb la teva amiga?
MARINA
No
em parlo perquè la trobo molt diferent a mi... però ella té dret a
ser diferent, com cadascun de nosaltres tenim dret a ser com són,
entens?
LLUC
Jo
estic intentat ser amic d’ella...
JOEL
No
podem fer res. Si ens posem en contra dels que la molesten rebrem...
I jo no vull problemes..
MARINA
Doncs
jo ja no puc més...
ESCENA
VI
Estan
tots a classe de cultura i valors. El professor va fent preguntes i
els alumnes aixequen la mà per a respondre.
PROFE
Què
és l’empatia?
MARLA
(Aixecant
la mà) L’empatia és la capacitat de posar-te al lloc de
l’altra... de sentir el que sent...
PROFE
Molt
bé, MARLA... I els prejudicis? Què són els prejudicis?
ALFONS
Els
prejudicis són... a veure... com ho diria... quan et penses que una
persona és d’una manera determinada només per la imatge... per
com vesteix. Quan et penses que no et convé fer-te’n amic...
sense realment saber com és... I això està molt malament.
PROFE
Genial,
ALFONS, genial... I... la pressió de grup? Algú em pot explicar què
és la pressió de grup?
TONI
La
pressió de grup és quan un se sent obligat a fer o a dir alguna cosa
que no en té ganes només perquè tothom ho fa. Potser és fins i
tot una cosa dolenta, però et fa cosa dir que no... i caus... és
realment trist. (va fent que sí amb el cap)
KNOCK
(Sense
demanar permís i aixecant-se de cop de la cadira) I la hipocresia?
Per què no preguntes el que és la hipocresia? Això segur que també
ho saben molt bé!
PROFE
Vols
fer el favor d’aixecar la mà i esperar el teu torn per parlar? No
t’arregles, noia, no t’arregles! Sempre cridant l’atenció...
Sempre enmig dels embolics... La intel·lectual! L’artista! La
diferent!
(Els
grups A i B es posen a riure sorollosament)
ALFONS
I
tant diferent! (cridant amb expressió de burla. I els grups A i B
tornen a riure)
KNOCK
Vosaltres
us rieu de mi perquè sóc diferent. A mi, en canvi, vosaltres em feu
pena, perquè sou tots iguals!
PROFE
Prou!
Tothom callat i assegut! Ja n’hi ha prou de discussions!
MARINA
No!
No n’hi ha prou de discussions, hem de parlar (aixecant-se. Tota la
classe fa silenci amb expressió de sorpresa. Un silenci estrany i
intens El silenci s’allarga uns segons... i la MARINA continua
parlant) Aquí, en aquest grup està passant una cosa terrible, i tu
no te n’adones de res (afirma assenyalant al professor). A aquesta
noia l’estan esclafant cada dia, quan vosaltres, els profes, us
doneu la volta i us n’aneu a prendre cafè! I tots els que han
parlat tan bé d’empatia, de prejudicis i de tota la pesca... són
falsos i interessats... perquè només volen que els posis bona nota.
Però saps què? La nota no val per res. El que valen són els
valors, i aquí gairebé ningú en té de valors... ni de valor. Tots callats. Tots espantats per si s’enfaden si arribem a explicar a algú
el que està passant. I si s’enfaden què? Què importa que
s’enfadin uns matons com ells? Que no ho veieu que es pensen que
són els amos de la classe! I no ho són!
(Aquí
la càmera anirà enfocant els rostres de les diferents persones.
Alguns faran cara de vergonya, altres de por. Alguns d’enuig. La
Knock farà cara d’incredulitat, amb la boca oberta i sense
creure’s el que sent. El profe tindrà una mà al cap, i restarà
silenciós, com pensatiu.)
LLUC
Té
raó... A la Knock l’estan «matxacant» cada dia. I aquí ningú
diu res perquè són uns cagats!
LETICIA
És
veritat. Jo ja no ho puc suportar més. No hi ha dret amb el que li
estan fent. (es posa a plorar).
PROFE
Doncs
digueu-me qui són els que la molesten, i els castigo! Ja està! Però
si no dieu res, com ho puc arreglar jo!
KNOCK
Que
no és això, home! Que no s’arreglen les coses castigant-los! Els
profes tot ho arregleu amb càstigs! No fem els deures... Ala!
Càstigs! No arribem puntuals... vinga càstigs! Xerrem...! Més
càstigs...! Però els càstigs ensinistren, no canvien la manera de
pensar... Quan deixeu de castigar el qui fa mal... si no l’heu
convençut, tornarà a fer mal. Que no som foques per a què ens
ensinistreu!
(Fa
silenci... uns instants i camina per la classe mirant-se els que
l’han estada matxacant) Jo tinc un cor... enteneu... I vosaltres
també... Jo ploro quan estic trista... i estimo... i tinc por de
vegades... i tinc gent per qui em preocupo... I vosaltres també... A
mi em fa mal el mateix que us fa mal a vosaltres... Aquest senyor us
vol castigar perquè m’estimeu... però si m’heu de respectar
només perquè us castiguen... Si us plau... continueu-me matxacant!
Una
de les nenes que molestava a la Knock s’aixeca.
JUDIT
Ho
sento... ( s’atura i trenca a plorar) No sé perquè he actuat
així... (s’asseu i enfonsa el cap entre els dos braços)
Es fa un altre silenci a la classe. Tots s’assseuen. Els del grup A, i B, amb cara de compungits, de seriosos, de preocupats. Els altres, més indiferents... El professor s’asseu a la seva butaca i mira el sostre amb expressió de reflexió. La MARINA i la Knock s’abracen. La Knock després abraça la JUDIT. Al final, s’acaben abraçant tots. Tots menys el profe. Sona una melodia de fons. S’acaba la peli.
Es fa un altre silenci a la classe. Tots s’assseuen. Els del grup A, i B, amb cara de compungits, de seriosos, de preocupats. Els altres, més indiferents... El professor s’asseu a la seva butaca i mira el sostre amb expressió de reflexió. La MARINA i la Knock s’abracen. La Knock després abraça la JUDIT. Al final, s’acaben abraçant tots. Tots menys el profe. Sona una melodia de fons. S’acaba la peli.
