GUIÓ DEL CURT DE 2nD SOBRE EL BULLYING

Image of Alexkon de Jerusalem, from wikipedia CC-BY-SA-2.0.

ESCENA I

Subescena A

Hi ha una noia sota un arbre, escrivint una mena de diari, amb pensaments, poemes, idees; conté dibuixos, símbols, cors, frases, versos, pètals de flor, fulles.

S’escolta una veu en off, de la noia, que va llegint el que va escrivint.

La càmera enfoca la mà de la noia escrivint. Enfoca després la noia de més lluny asseguda sota l’arbre. Després el seu rostre en pla detall. Tot això mentre se sent la veu en off. De fons es pot escoltar de banda sonora «Glory Box» de Stealing Beauty Soundtrack.

«Voldria anar més enllà; més enllà de la monotonia dels dies, de la resignació de les persones. Voldria convertir els somnis en realitats, convertir els pensaments en paraules, i les paraules en poemes transformadors. Estic farta de lleis que no tenen sentit, de normes que ens encotillen. Fins i tot per anar al lavabo ens fan tenir carnet. Les gorres són el terror des esclaus de les formes. I els meus companys, tots iguals... tots d’uniforme... Voldria anar més enllà...»

Subescena B

Mentre escriu tot això, dues noies la contemplen recolzades en la barana del jardí que dóna a la Rambla.

MARINA

Mira... És especial, oi?

JUDIT

És idiota...

MARINA

Per...?

JUDIT

Perquè sí. És idiota. Sembla mentida que no ho vegis.

MARINA

(No diu res. Fa cara com d’estranyesa mirant-se la JUDIT)

Subescena C

S’acosta un grup de cinc persones. Es dirigeixen a la nena asseguda, que es diu Knock.

MARIANA

Ui, mira-la! Si és la poeta! (exclama i li treu la gorra llençant-la a terra)

PERE

A veure que escrius? (I li agafa el diari apartant-se d’ella)

KNOCK

Què fas? (Exclama. I s’aixeca intentant recuperar el diari)

JUDIT

Passa’l! (li diu al PERE, aixecant els braços i agafant al vol el diari que li passa el PERE)

A partir d’aquí, la JUDIT i les 5 persones que han arribat es passen el diari i van llegint algunes frases en plan burla, mentre la Knock intenta recuperar-lo amb cara d’enuig i cridant perquè li tornin.

La càmera enfoca de tant en tant la MARINA recolzada a la reixa, mirant-s’ho tot amb cara de tristesa, sense dir res ni fer cap més gest.

ESCENA II

Una aula d’institut amb els alumnes a dins. El professor encara no ha arribat. Uns quants estan acabant els deures que no han fet de la classe següent (el grup C). Uns altres estan amb el mòvil (el grup D). Un grup estan asseguts xerrant, (el grup B). Un grup estan ballant, amb música que han posat al mòbil (el grup A). La Knock està asseguda sola, davant de la seva taula, dibuixant. Té una bossa damunt la taula. Una noia de les que balla (la MARLA) s’acosta a la taula de la Knock i li buida la bossa girant-la cap per avall. Cauen per terra tot de coses, algunes íntimes que la noia no voldria que es veiessin: unes compresses, un pintallavis, bolis, una caixa de caramels. El grup A i B es posen a riure, cadascú amb el seu estil.

KNOCK

Cony! (crida aixecant-se i intentant empentar la MARLA que ja ha tornat cap a on estan els seus amics del grup A)

Abans que la Knock tingui temps de recollir les compreses i la resta de pertinences, un altre del grup A, el TONI, les agafa corrent i les llença pels aires una cap a cada direcció de la classe.

La càmera, aquí enfoca, de tant en tant, la cara de la MARINA, que fa que no amb el cap, però no diu res. Després la cara del LLUC, que és com de pena, i està molt quiet, com si estigues preocupat amb tot el que veu. El mateix amb les cares de la Laura, la Gisela, la LETICIA, la Mayeli, l’Aia)

La Knock s’ajup a recollir les coses i el PERE l’empenta per darrera quan està ajupida i la nena cau a terra.

Els grups A i B riuen.

En aquest moment, arriba el professor. Tothom s’asseu al seu lloc i fan silenci menys la Knock que continua recollint les coses de terra.

PROFE

Ja estàs per terra? Sempre que entro et trobo per terra, o arribes tard, o estàs escrivint poemes al jardí, o dus la punyetera gorra dels nassos... Quan espavilaràs noia?

KNOCK

M’han tirat les coses... Ja estic farta!

PROFE

I quan no t’han tirat les coses, t’ha vingut la inspiració i te’n vas a dibuixar núvols... De moment, tens una sanció. Demà et quedes sense pati!

La Knock fa cara d’esgotament i va fent que no amb el cap mentre acaba de recollir les coses i s’asseu.

ESCENA III

La knock és asseguda al jardí sota el seu arbre. Està tocant una guitarra. Du la gorra. S’escolta una melodia de guitarra i se sent la veu en off de la Knock recitant un poema.

KNOCK

(Veu en off)

He somniat

un temps de valors suaus com flaires de bosc

i capvespres d'estiu;

on el pa és pa, i el somriure riu sense màscara;

i el que és diferent, ho és i prou,

i on si plou, la gent balla sota la pluja.

He somniat

un temps d'indiferències alliberadores,

d'amors no possessius,

d'idees que no volen convèncer,

de partits que no freturen manar,

de pastors d'ovelles que no busquen ser obeïts

i que no amenacen les que són de color negre.

He somniat

un temps de pares que són a casa,

de fills que no estan sols ni tenen ferides al cor i al front;

de desigs clars (sense topants ni cantells)

que s'agenollen davant l'empatia;

un temps de doctrines que proclamen la pròpia ignorància,

i de violències que renuncien a la seva essència brutal.

He somniat

un temps sense diners ni deutes,

sense possessions obsessives ni ambicions sense fi;

un temps on hi ha temps,

un temps on hi ha postes i cels enrogits,

i romaní escampant aromes que no es venen a cap perfumeria;

i el lladruc llunyà d'un gos, i la brisa dels Pirineus fregant la codina del Montcau,

i el riure d'una noia,

i les primeres estrelles a la volta neta del cel.

He somniat

una nit més brillant que el dia, i una mar més blava que el cel.

He somniat

una platja sense barreres de cobdícia,

un cos sense fetitxes ni càlculs d'interessos,

uns ulls que traspuen innocència i un dia sense horaris.

He somniat

una espècie més intel·ligent i més lliure.

S’acosta a la noia, un dels nois del grup D, el LLUC. Es queda aturat al costat d’ella mirant-se-la sense dir res.

KNOCK

(el mira amb desconfiança) Què...? (fa, esquerpa)

LLUC

Què fas?

KNOCK

El que veus! Tocar la guitarra! També t’enriuràs de mi, tu?

LLUC

No... Jo no me’n ric de tu.

KNOCK

En realitat m’és igual, eh! Podeu riure tot el que us doni la gana.

LLUC

Jo no me’n ric. Els que s’enriuen són uns imbècils, no els has de fer cas...

KNOCK

El tema és que jo intento no fer-los cas... però no em deixen en pau, saps?

LLUC

Doncs no ho permetis... Has de tenir més caràcter... Més mala llet...

KNOCK

Haig de ser com ells? Vols dir això?

LLUC

No... No ho sé... No has de ser com ells, però tampoc tan rara...

KNOCK

Rara... Ara resulta que sóc rara... (fa, amb un to com de cansament mental)

LLUC

No t’enfadis amb mi! Em caus bé... No suporto el que et fan...

KNOCK

(s’aixeca de cop, i es queda dreta davant del LLUC) Tinc dret a ser jo, entens? Si no puc ser jo... no sóc lliure...

(Se’n va caminant de pressa amb la guitarra a les mans. El LLUC se la queda mirant pensatiu)

ESCENA IV (Encadenament d’imatges de bullying)

Van sortint diferents imatges. Es fon una, i apareix una altra indicant el pas del temps entre una escena i una altra. De fons sona una melodia adient.

Les imatges poden ser:

Entra la Knock a classe i li llencen boles de paper a la cara (el grup A) El grup B riu. El grup C s’ho mira amb cara d’indiferència. El D sempre amb pena o expressió de ràbia.

Li buiden un altre cop la bossa.

Es troba notes amb insults a la seva taula quan arriba.

No la deixen sortir del lavabo un moment en què hi va.

Etc. Podem pensar entre tots altres situacions.

Està asseguda a la seva cadira i li van plovent boles de paper i altres productes desagradables mentre ella plora. Cal que l’actriu plori; es pot simular amb aigua a les galtes.

ESCENA V

Estan els del grup D i els del grup C a la cantina, i xerren entre ells.

LLUC

Hem d’ajudar-la.

SAM

Ja em diràs com...

MARINA

Doncs protestant quan li facin alguna cosa...

JOEL

Sí... I després rebrem nosaltres! Que espavili soleta!

RAMON

Jo... és que sóc amic del ALFONS... Si la defenso a ella m’enfronto al meu amic, i no tinc ganes de perdre’l...

MARINA

Doncs jo sóc amiga de la JUDIT... però et dic una cosa... si li fa mal a una companya... no sé si val la pena que sigui amiga meva saps?

AITOR

Si és amiga teva t’hauria d’importar que es molestés...

MARINA

Doncs no... perquè avui li passa a la Knock, però un dia li passarà a una germana meva o a un germà o a un fill... entens? Qui fa mal algú no pot ser amiga meva... perquè jo no suporto fer mal a ningú...

AITOR

Però si amb la Knock ni et parles... preferiràs estar bé amb la Knock que amb la teva amiga?

MARINA

No em parlo perquè la trobo molt diferent a mi... però ella té dret a ser diferent, com cadascun de nosaltres tenim dret a ser com són, entens?

LLUC

Jo estic intentat ser amic d’ella...

JOEL

No podem fer res. Si ens posem en contra dels que la molesten rebrem... I jo no vull problemes..

MARINA

Doncs jo ja no puc més...

ESCENA VI

Estan tots a classe de cultura i valors. El professor va fent preguntes i els alumnes aixequen la mà per a respondre.

PROFE

Què és l’empatia?

MARLA

(Aixecant la mà) L’empatia és la capacitat de posar-te al lloc de l’altra... de sentir el que sent...

PROFE

Molt bé, MARLA... I els prejudicis? Què són els prejudicis?

ALFONS

Els prejudicis són... a veure... com ho diria... quan et penses que una persona és d’una manera determinada només per la imatge... per com vesteix. Quan et penses que no et convé fer-te’n amic... sense realment saber com és... I això està molt malament.

PROFE

Genial, ALFONS, genial... I... la pressió de grup? Algú em pot explicar què és la pressió de grup?

TONI

La pressió de grup és quan un se sent obligat a fer o a dir alguna cosa que no en té ganes només perquè tothom ho fa. Potser és fins i tot una cosa dolenta, però et fa cosa dir que no... i caus... és realment trist. (va fent que sí amb el cap)

KNOCK

(Sense demanar permís i aixecant-se de cop de la cadira) I la hipocresia? Per què no preguntes el que és la hipocresia? Això segur que també ho saben molt bé!

PROFE

Vols fer el favor d’aixecar la mà i esperar el teu torn per parlar? No t’arregles, noia, no t’arregles! Sempre cridant l’atenció... Sempre enmig dels embolics... La intel·lectual! L’artista! La diferent!

(Els grups A i B es posen a riure sorollosament)

ALFONS

I tant diferent! (cridant amb expressió de burla. I els grups A i B tornen a riure)

KNOCK

Vosaltres us rieu de mi perquè sóc diferent. A mi, en canvi, vosaltres em feu pena, perquè sou tots iguals!

PROFE

Prou! Tothom callat i assegut! Ja n’hi ha prou de discussions!

MARINA

No! No n’hi ha prou de discussions, hem de parlar (aixecant-se. Tota la classe fa silenci amb expressió de sorpresa. Un silenci estrany i intens El silenci s’allarga uns segons... i la MARINA continua parlant) Aquí, en aquest grup està passant una cosa terrible, i tu no te n’adones de res (afirma assenyalant al professor). A aquesta noia l’estan esclafant cada dia, quan vosaltres, els profes, us doneu la volta i us n’aneu a prendre cafè! I tots els que han parlat tan bé d’empatia, de prejudicis i de tota la pesca... són falsos i interessats... perquè només volen que els posis bona nota. Però saps què? La nota no val per res. El que valen són els valors, i aquí gairebé ningú en té de valors... ni de valor. Tots callats. Tots espantats per si s’enfaden si arribem a explicar a algú el que està passant. I si s’enfaden què? Què importa que s’enfadin uns matons com ells? Que no ho veieu que es pensen que són els amos de la classe! I no ho són!

(Aquí la càmera anirà enfocant els rostres de les diferents persones. Alguns faran cara de vergonya, altres de por. Alguns d’enuig. La Knock farà cara d’incredulitat, amb la boca oberta i sense creure’s el que sent. El profe tindrà una mà al cap, i restarà silenciós, com pensatiu.)

LLUC

Té raó... A la Knock l’estan «matxacant» cada dia. I aquí ningú diu res perquè són uns cagats!

LETICIA

És veritat. Jo ja no ho puc suportar més. No hi ha dret amb el que li estan fent. (es posa a plorar).

PROFE

Doncs digueu-me qui són els que la molesten, i els castigo! Ja està! Però si no dieu res, com ho puc arreglar jo!

KNOCK

Que no és això, home! Que no s’arreglen les coses castigant-los! Els profes tot ho arregleu amb càstigs! No fem els deures... Ala! Càstigs! No arribem puntuals... vinga càstigs! Xerrem...! Més càstigs...! Però els càstigs ensinistren, no canvien la manera de pensar... Quan deixeu de castigar el qui fa mal... si no l’heu convençut, tornarà a fer mal. Que no som foques per a què ens ensinistreu!

(Fa silenci... uns instants i camina per la classe mirant-se els que l’han estada matxacant) Jo tinc un cor... enteneu... I vosaltres també... Jo ploro quan estic trista... i estimo... i tinc por de vegades... i tinc gent per qui em preocupo... I vosaltres també... A mi em fa mal el mateix que us fa mal a vosaltres... Aquest senyor us vol castigar perquè m’estimeu... però si m’heu de respectar només perquè us castiguen... Si us plau... continueu-me matxacant!

Una de les nenes que molestava a la Knock s’aixeca.

JUDIT

Ho sento... ( s’atura i trenca a plorar) No sé perquè he actuat així... (s’asseu i enfonsa el cap entre els dos braços)

Es fa un altre silenci a la classe. Tots s’assseuen. Els del grup A, i B, amb cara de compungits, de seriosos, de preocupats. Els altres, més indiferents... El professor s’asseu a la seva butaca i mira el sostre amb expressió de reflexió. La MARINA i la Knock s’abracen. La Knock després abraça la JUDIT. Al final, s’acaben abraçant tots. Tots menys el profe. Sona una melodia de fons. S’acaba la peli.