https://www.youtube.com/watch?v=Wy6eUTLzcU4
EMPATIA
Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.
De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.
Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors...
Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.
Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem.
L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.
No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú.
I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.
Per debatre
1.- Pensem en els següents casos pràctics.
Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:
a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.
Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:
b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.
Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.
c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua)
La regla d'or i la regla de platí.
Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:
"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"
Hi estàs d'acord? Opineu a classe.
Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:
"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"
Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?
La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents.
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu.
El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.
Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.
Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...
Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.
Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.
De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.
Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors...
Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.
Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem.
L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.
No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú.
I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.
Per debatre
1.- Pensem en els següents casos pràctics.
Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:
a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.
Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:
b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.
Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.
c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua)
La regla d'or i la regla de platí.
Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:
"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"
Hi estàs d'acord? Opineu a classe.
Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:
"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"
Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?
La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents.
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu.
El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.
Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.
Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...
Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada