dimecres, 6 de juny del 2018

Les hores fosques de la humanitat


En aquesta última sessió de Cultura i Valors ens aproparem al cantó fosc de la humanitat. 
Tots hem arribat a sentir aquest curs el valor infinit que tenim com a persones, la dignitat il·limitada de cada ésser humà, la necessitat del respecte a cada persona.
Això, de vegades, s'ennubola, s'oblida, se'n va... i encara que sembli impossible, una societat sencera es pot convertir en un escenari monstruós a on es maltracta i s'extermina persones.
Tots estem en contra del bullying, però... no heu notat dins vostre alguna vegada l'impuls de tractar malament algú per enveja, per ràbia, per gelosia, per desig de revenja...? A cops resulta fàcil pronunciar-se en contra del racisme o de l'assetjament quan les víctimes són lluny de nosaltres, i en canvi podria ser que no ens adonéssim de com de vegades comencem a convertir-nos en allò que critiquem quan interiorment sentim ràbia contra algú.
Als anys trenta del segle passat, a Alemanya, va passar això, específicament contra els jueus. Una societat sencera, molt a poc a poc, es va anar convertint en enemiga de la població jueva. El partit del poder ho va esperonar, i a l'últim no van ser només els jueus els qui van ser perseguits, segrestats a camps de concentració, torturats i assassinats, sinó qualsevol persona que fos considerada enemiga del poder: comunistes, homosexuals, republicans espanyols, jueus, negres, gitanos, persones amb discapacitats...
Aquest fenòmen inhumà ha esdevingut altres vegades en altres moments i llocs de la història.
Cal estar atents per a lluitar contra nosaltres mateixos per a no assemblar-nos, ni com a individus, ni com a grup, ni com a societat... a l'horror del nazisme que va succeir a Alemanya fa uns vuitanta anys.

Comencem Llegint la història de Krystyna Trzesniewska.
Avui dia, si visiteu l'antic camp de concentració d'Auschwitz, hi trobareu, a la zona del museu, la imatge d'una noia, una nena de tretze anys, amb un pijama de ratlles i l'expressió de la cara plena d'una profunda tristor. Durant molts anys, ningú no va saber qui era; avui la coneixerem.


La Krystyna Trzesniewska va morir el 18 de maig de 1943.

Va néixer al 1929, a un poblet de Polònia que es deia, i es diu, Majdan Królewski.
Quan feia pocs dies que havia complert els tretze anys, concretament el 13 de desembre de 1942, va ser enviada pels nazis, amb el seu pare, a Auschwitz, un dels més terribles camps de concentració.
Allà, després de tallar-li els cabells, insultar-la, humiliar-la i espantar-la de diverses maneres, li van fer posar el pijama de ratlles amb el número 27129 i el símbol PPOLE, que era el codi dels presoners polítics polonesos, encara que en el seu cas, probablement aquest codi no es correspongués amb la realitat.
Sigui com sigui, no va arribar a sortir mai més d'Auschwitz, i la seva vida es va apagar el 18 de maig de 1943, cinc mesos després d'haver-hi entrat.
Per què va ser enviada a Auschwitz? Sembla que a causa de l'anomenat Generalplan Ost.
El Generalplan Ost, projectat pels nazis, cercava crear àmplies zones de residència a Europa (especialment a l'Europa de l'Est) per als alemanys de raça pura ària, expulsant prèviament els habitants naturals de la zona. La idea era que acabada la guerra, l'anomenada "raça ària" trobés el seu espai vital als territoris europeus espoliats.

Seguint aquest pla, des de novembre de 1942, i fins a juny de 1943, els nazis van expulsar els habitants de tres-centes poblacions poloneses de la zona de Zamość, famílies senceres. Entre aquests habitants, s'hi trobaven la Krystyna i el seu pare, que vivien en un poble anomenat Majdan Królewski, a uns 110 quilòmetres de Zamość. En aquest buidatge d'éssers humans, de la zona de Zamość, més de cent mil persones van ser desarrelades de les seves cases i pobles, i deportades als camps de Majdanek i d'Auschwitz.
L'operació de buidatge de Zamość va ser dirigida per Odilo Globocnik, el qual anys més tard, al final de la guerra, concretament el 31 de maig de 1945, seria capturat a Àustria per les forces britàniques i s'acabaria suïcidant amb cianur.

Es desconeix amb precisió en quines circumstàncies va morir la Krystyna, però les causes de la mort acostumaven a ser la fam i les malalties; especialment el tifus, malaltia esperonada per la mala alimentació, la manca d'higiene, els polls, el fred, i la feblesa progressiva del cos. També es morien executats a les cambres de gas, amb la posterior incineració dels cossos; això passava quan el presoner era massa feble per a servir com a esclau de treball. En els casos dels infants, de vegades, hi havia execucions directes amb injeccions de verí.

L'horror d'aquests moments de la història no ens ha de deixar indiferents. Cal conèixer que això va passar. Cal viure amb l'actitud de no tolerar mai en nosaltres sentiments d'odi o de menyspreu vers ningú per molt convençuts que poguéssim arribar a estar del nostre odi. L'odi destrueix a qui l'accepta en ell. Cal treballar per arribar a ser persones que construeixien una societat a on això no pugui passar mai més. Cal ser conscients que, a molts llocs del món, encara avui hi ha gent que pateix horrors semblants, i que aquest mal s'ha d'acabar. Allò que fa que siguem humans ens ha de moure a fer que les nostres vides siguin constructores de pau i de fraternitat entre les persones.

Veurem ara un vídeo realitzat pels alumnes de segon d'ESO del curs 2014 i 2015, sobre Anna Frank i els seus pensaments. Com ja sabeu, Anna Frank va ser una adolescent que va viure amagada en una casa d'Amsterdam, ja que els nazis la volien capturar a ella i a tota la seva família. Finalment ho van aconseguir i els van enviar a un camp de concentració, a on van morir gairebé tots. El Diari de l'Anna va ser conegut després que els nazis fossin derrotats i les seves reflexions són un cant a la pau i a la vida.




Per últim, una breu escena de la pel·lícula potser més completa sobre el genocidi provocat pel nazisme. En ella s'explica la gesta d'un industrial alemany que va salvar milers de persones mitjançant l'estratègia de contractar-les a la seva fàbrica. En aquesta escena, cap al final de la pel·lícula, ell ha de fugir, i els seus treballadors com agraïment li regalen un anell i un d'ells pronuncia una frase: "Qui salva una persona, salva el món sencer".
La pel·lícula, tot i ser força moderna va ser rodada en blanc i negre i amb un contrast molt elevat per tal de resaltar l'expressivitat humana dels rostres, i assenyalar el dramatisme de la situació.



Per debatre:

1.-Per què li diuen: "Qui salva una persona, salva el món sencer"? Què volen dir?
2.- Per què plora i es desespera Schlinder?
3.- Què hauries fet o sentit tu si haguessis sigut un nen o una nena de tretze anys vivint en un poble dels afores d'un camp de concentració en aquella època?

dimecres, 30 de maig del 2018

L'hora dels adéus...



És l'hora dels adéus
i ens hem de dir: Adéu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
senyal d'amor, senyal de pau.

El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau.

No és un adéu per sempre,
és un adéu per un instant;
el cercle refarem
I fins potser serà més gran.


La llei que ens agermana
ens fa més forts i ens fa més grans
Si ens fa més bons minyons
també ens fa ser universals.

És l'hora dels adéus
i ens hem de dir: Adéu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
senyal d'amor, senyal de pau.



El curs s'acaba. 
La matèria de cultura i valors de segon d'ESO s'acaba.
El grup de Segon al qual pertanyeu, tal com el coneixeu ara, s'acaba per sempre.
Tot, a la vida, s'acaba; però això, encara que sembli trist, i encara que ho sigui de debò una mica, és el que permet un nou començament, nous amics, nous companys, créixer més, aprendre més, progressar, descobrir, gaudir més. L'adéu de tot allò que som i tenim ara és el preu de tot allò que tindrem demà, de tot allò que gaudirem demà.

I avui és el penúltim dia de la Cultura i Valors de Segon d'ESO, i va bé pensar què és el que hem après, en què hem millorat, en què hem crescut. 
La majoria d'aprenentatges, ens han passat desapercebuts, no ens n'hem adonat que els hem adquirit. Segurament aquests aprenentatges són els millors, perquè ens han quedat a dins i ja formen part de nosaltres. D'altres aprenentatges, sí que ens n'hem adonat; no obstant això, el que compta en aquesta matèria és ser millors persones, millors ciutadans, millors companys, millors amics, millors fills, millors germans, millors alumnes, millors...
Segur que som millors encara que no ens ho sembli sempre. Segur que en algunes coses hem millorat molt.
Avui podríem dir, entre tots, tot allò que creiem que hem après; idees, pensaments, maneres de veure els altres, actituds davant la vida, intensitat de la nostra alegria, capacitat d'expressar-nos, de ser més lliures... 
Digueu vosaltres tot allò que creieu que heu après, en què creieu que heu millorat en aquesta matèria de Cultura i Valors aquest any.



Que tingueu Sort!
Que tinguem Sort!

https://www.youtube.com/watch?v=VgoLxAUDw3g


Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren, I així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per demà.
Què demà, que demà
mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.  

diumenge, 6 de maig del 2018

"Què faria i que no faria per aconseguir que un vídeo que he penjat a YouTube tingués milions de visites?"



Fes una redacció expressant la teva opinió sobre el següent tema:

"Què faria i que no faria per aconseguir que un vídeo que he penjat a YouTube tingués milions de visites?"

Després en llegirem algunes i farem un debat sobre el que escoltarem.

dijous, 3 de maig del 2018

Banda sonora i vídeoclip del curtmetratge.


Nois i noies... el curt està pràcticament acabat. Qui ens ho havia de dir! Ens pensàvem que seria un simple treball escolar, i ens ha quedat un projecte que va molt més enllà... 
Ara només queda finalitzar l'escena final, el guió de la qual us he encarregat per la setmana que ve, corregir errors de so i imatges, i la Banda Sonora.
Per això us penjo aquest vídeo, perquè l'aprenguem. El professor de música m'ha dit que ens ajudarà a aprendre-la i millorar-la.
En aquest vídeo que teniu a dalt, pràcticament no l'he cantada, només la "parlo" amb una certa entonació, i molt per sota del meu to natural, per aproximar-me al vostre. Un cop la sapigueu, ja buscarem els millors acords i to per a la vostra veu. Al final la teniu en to "barrufet" per veure si s'ajusta més al vostre to.

Hem fet la banda sonora perquè és important que l'eix musical principal de la pel·lícula estigui lliure de drets d'autor. El nostre company Àlex va crear la melodia de la tornada, i partint d'ella, ha sorgit la variació de la resta de la cançó. La lletra està inspirada en un dels poemes que hem treballat a cultura i valors i que es diu "Rere els teus ulls".
Cal que aprenguem molt bé la cançó, perquè en farem diferents gravacions. De vegades tota la classe, en altres moments, una, dues o tres persones cantant amb la guitarra. Potser en algun moment només el puntejat de la guitarra... Posarem allà a on vagi millor pel curt cada so en el seu lloc.
La lletra té molt a veure amb l'esperit del que hem treballat a cultura i valors: tots som iguals, tots som diferents, tenim dret a ser nosaltres, ens hem de respectar, necessitem amics, necessitem estimar i ser estimats, hem de treballar per un món a on la gent ens estimem més... 

Que gaudiu!

Resumint, deures per la setmana que ve:

a) Escriure el guio de l'última escena del curt, que ha de durar trenta segons, i que té l'argument general que hem decidit a classe. S'escollirà el millor per a ser dut a rodatge.

b) Aprendre's molt bé la cançó, escoltant i cantant el video de dalt. Un cop la sapigueu, ja buscarem el to i els acords més adequats a la vostra veu.
Aquí teniu una altra versió, amb diferents possibles ritmes; tot i que aquí no hi ha escrita la lletra i potser el to no és tan adequat per vosaltres:

divendres, 27 d’abril del 2018

Bon ús de YouTube.

Hi ha gent que treballa canals de YouTube amb objectius artístics, i que intenten fer-ho amb molta qualitat.

1.- Què busca el YouTuber? Fem una pluja d'idees per a reflexionar sobre què és el que busca un YouTuber quan es fa un canal i comença a posar-hi continguts. Després valorarem si tots els objectius que busca són adequats, positius, constructius, o si n'hi ha alguns que generen dubtes o inquietud.

Informar
Diners
Entretenir
Fama
Audiència (Visites, likes, subscriptors...)
Divertir-se
Expressar-se
Ensenyar (Pedagogia d'alguna habilitat, coneixement o afició)
Influenciar
Crear-se una imatge pròpia
Popularitzar una activitat
Interactuar (amb altres Youtubers)
Crear polèmica.
Buscar patrocinadors per algun projecte.

2.- Valoració dels objectius anteriors.

Molts dels objectius anteriors poden ser positius o negatius depenent de com es duguin a terme, de per quina raó, dels límits, de les formes que adquireixin, del moment de la vida en què es duguin a terme, de qui els dugui a terme...

Per exemple:

Expressar-se


Sempre és bo, però cal sempre fer-ho públic? 
Valen totes les formes d'expressió per a una exhibició pública? Cal valorar l'edat que un té de cara a prendre la decisió d'expressar públicament amb un vídeo qualsevol cosa?

Tothom acorda que la llibertat d'expressió és fonamental, però que no convé per exemple exhibir imatges íntimes públicament si no és que algú treballa d'actor, d'actriu o de model, i ja té una edat adequada. Una exhibició massa íntima, fora d'un context artístic o professional, i a edats massa joves, podria portar problemes en un futur a la persona que les exhibeix. No pas perquè la nuesa sigui dolenta ni molt menys, sinó perquè no es poden controlar qui són els receptors de les imatges que fem públiques, i perquè si estan fora de context, les podrien fer servir per fer-nos mal.



dimecres, 11 d’abril del 2018

Diversitat IV (Empatia)






Rere els teus ulls hi veig algú com jo,
un rostre jove, un somriure bla.
Si penso el que s’hi amaga, més enllà,
em trobo a mi mateix i a qualsevol.

Rere els teus ulls hi ha somnis, lluita, por,
inseguretat i fam d’amics, terror a tant!
El fort i intens desig de ser estimat,
la vergonya pel ridícul que pots fer.

I això que tens, ho sento a dins també;
tots som iguals en cossos diferents.


1.- Què creus que vol dir el poema?

2.- Què hi ha rere els ulls de cadascun dels teus companys?

3.- Som iguals? En què? Som diferents? En què?

4.- Si som tan iguals, com creus que hauries d'actuar amb els altres?

5.- Digues alguna situació en la qual creguis que no has actuat com cal a l'hora de relacionar-te amb els teus companys.

6.- Tot això que hem parlat, i pensat, avui... podria ser que tingués a veure amb la relació sentimental entre un noi i una noia? Què hi ha rere els ulls del noi o de la noia que t'agrada? Què és per damunt de tot el noi o la noia que t'agrada?
.




Una cançó de Lluís Llach, interpretada per LesMes, sobre com haurien de ser els comiats de les persones que s'han estimat molt, i que d'alguna manera, ni que sigui diferent, encara s'estimen:

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

dimecres, 21 de març del 2018

La "Pressió Social" en relació a l'obsessió per la perfecció estètica.


De primeres, mirarem el vídeo de més amunt.

Per debatre

1.- Tradueix les etiquetes que hi surten, si més no, les que es repeteixen més, com "Never good enough" o com el títol "The game of perfection".

2.- Quin significat creieu que té el curtmetratge?

3.- Fa poques setmanes vam parlar de la "Pressió de Grup". Creieu que existeix alguna cosa que es podria anomenar "Pressió Social"? Algú podria definir què és Pressió Social i posar exemples? Com relacionaríeu la pressió social amb el significat d'aquest curtmetratge? 

4.- Per què creieu que es maquilla la gent? El maquillatge augmenta sempre la bellesa del rostre? Per què la gent de vegades s'operen per a intentar ser més bells? Creieu que alguna vegada és necessari fer-ho?

5.- Quin consell donaríeu a algú que no s'agrada prou a si mateix?

Per escriure

6.- Cerqueu imatges que metafòricament facin pensar en una bellesa natural, sense "retocar" o amb una bellesa artificial, forçada, o imposada per la pressió social. Per exemple, de les següents imatges quines simbolitzarien una bellesa natural, i quines una bellesa artificiosa o culturalment imposada? Cerqueu-ne algunes més i digueu a quina de les dues categories anteriors pertanyen.




7.- Escriviu una història curta (màxim un full per davant) que tingui com a temàtica la pressió que la societat exerceix sobre l'estètica i la imatge. El proper dia les llegirem a classe.

dilluns, 19 de març del 2018

Introducció als cànons de la bellesa i la seva instrumentalització social

Veurem el següent video que du per títol: "Per què el fet de pensar que ets lleig i lletja, és dolent per tu?"


Abans, però, debatrem una mica, responent entre tots aquestes preguntes. 


1.- Què creus que és la bellesa? 

 2.- Quina d'aquestes imatges representa a algú més lleig o més bonic?








3.- Es pot mesurar la bellesa? Es pot afirmar científicament que una persona és bonica o lletja? 

4.- Comentem les següents cites: 

 "Beauty has so many forms, and I think the most beautiful thing is confidence and loving yourself" KIESZA 

 "Everything has beauty, but not everyone sees it." 
 CONFUCIUS 

 "Love yourself. It is important to stay positive because beauty comes from the inside out." 
 JENN PROSKE

diumenge, 11 de març del 2018

Rodatge escenes 1 i 3






A.- Es grava quatre vegades el tros d'escena següent amb la posició de les càmeres tal com es veu a les imatges superiors:

Subescena B

Mentre escriu tot això, dues noies la contemplen recolzades en la barana del jardí que dóna a la Rambla.

MARINA
Mira... És especial, oi?

JUDIT
És idiota...

MARINA
Per...?

JUDIT
Perquè sí. És idiota. Sembla mentida que no ho vegis.

MARINA
(No diu res. Fa cara com d’estranyesa mirant-se la JUDIT)








B.- Es grava dues vegades l'escena següent amb 

les càmeres segons la imatge superior.


Subescena C

S’acosta un grup de cinc persones. Es dirigeixen a la nena asseguda, que es diu Knock.

MARIANA
Ui, mira-la! Si és la poeta! (exclama i li treu la gorra llençant-la a terra)

PERE
A veure que escrius? (I li agafa el diari apartant-se d’ella)

KNOCK
Què fas? (Exclama. I s’aixeca intentant recuperar el diari)

JUDIT
Passa’l! (li diu al PERE, aixecant els braços i agafant al vol el diari que li passa el PERE)

A partir d’aquí, la JUDIT i les 5 persones que han arribat es passen el diari i van llegint algunes frases en plan burla, mentre la Knock intenta recuperar-lo amb cara d’enuig i cridant perquè li tornin.

La càmera enfoca de tant en tant la MARINA recolzada a la reixa, mirant-s’ho tot amb cara de tristesa, sense dir res ni fer cap més gest.







C.- Es grava dues vegades l'escena de sota, en les 

posicions de les imatges superiors.

S’acosta a la noia, un dels nois del grup D, el LLUC. Es queda aturat al costat d’ella mirant-se-la sense dir res.

KNOCK
(el mira amb desconfiança) Què...? (fa, esquerpa)

LLUC
Què fas?

KNOCK
El que veus! Tocar la guitarra! També t’enriuràs de mi, tu?

LLUC
No... Jo no me’n ric de tu.

KNOCK
En realitat m’és igual, eh! Podeu riure tot el que us doni la gana.

LLUC
Jo no me’n ric. Els que s’enriuen són uns imbècils, no els has de fer cas...

KNOCK
El tema és que jo intento no fer-los cas... però no em deixen en pau, saps?

LLUC
Doncs no ho permetis... Has de tenir més caràcter... Més mala llet...

KNOCK
Haig de ser com ells? Vols dir això?

LLUC
No... No ho sé... No has de ser com ells, però tampoc tan rara...

KNOCK
Rara... Ara resulta que sóc rara... (fa, amb un to com de cansament mental)

LLUC
No t’enfadis amb mi! Em caus bé... No suporto el que et fan...

KNOCK
(s’aixeca de cop, i es queda dreta davant del LLUC) Tinc dret a ser jo, entens? Si no puc ser jo... no sóc lliure...
(Se’n va caminant de pressa amb la guitarra a les mans. El LLUC se la queda mirant pensatiu)




D.- Es grava una imatge llarga de la Knock tocant 

la guitarra de front. Aproximadament dos minuts.

E.- Després una imatge llarga de la Knock 

escrivint al diari i dibuixant. Uns dos minuts més.

F.- Després uns pocs segons laterals de les 

mateixes posicions, i des de darrere.






divendres, 9 de març del 2018

El dia de la dona treballadora




Parlem del fet que malgrat que el 58% dels graduats universitaris són dones, només un petit tant per cent dels dirigents culturals, polítics, econòmics... ho són. Espontàniament encetem un debat lliure que passa pel món de l'esport i la influència dels mitjans de comunicació en la perpetuació de les desigualtats tradicionals i dels rols i prejudicis que ja hem tractat un munt de vegades a la matèria.

Tot seguit veiem el vídeo del pare de la Malala, que explica com va educar la seva filla, i la tasca que aquesta està realitzant al llarg de la seva vida.

..
.
.
.

dilluns, 5 de març del 2018

PLA DE RODATGE ESCENES 1 i 3


Actors i actrius de les escenes 1 i 3

E.H..........................Knock
M. G........................Marina
N.R..........................Judit
R.R..........................Mariana
P.N...........................Pere
M. A........................Lluc



I dos o tres més que aguantin els pals del so i engeguin les càmeres.

Caldria buscar una tarda que anés bé a tots per a gravar al jardí. En una hora en tindríem prou. Dimarts tarda, Dimecres tarda.
Caldria donar uns papers d'autorització als pares per activitats fora de l'horari lectiu.


dimecres, 21 de febrer del 2018

Escena 6


Es repeteix la gravació de l'escena sis tantes vegades com les següents imatges, i en cada gravació les càmeres estan en la posició indicada.





dissabte, 3 de febrer del 2018

Rodatge de l'escena 2 del curt sobre el Bullying.


A la imatge superior tenim la distribució dels actors i actrius a l'aula i les dues càmeres. Els micros es posaran subjectats amb les barres allà a on no siguin vistos, a l'area de les finestres.

A continuació tenim el pla de rodatge:

Gravació 1

Es grava l'escena sencera.
La posició de les càmeres és la indicada aquí sota aproximadament.


Gravació 2

Es grava de II-A fins a II-B (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 2) és la indicada aquí sota aproximadament.




Gravació 3

Es grava novament de II-A fins a II-B (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament.


Gravació 4
Es grava de II-B a II-C (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament.


Gravació 5


Es grava, sense veu, només les expressions de les cares de diferents actors i actrius, reflectint la seva actitud anímica respecta el que està passant.
Es grava sense so, perquè aquestes imatges s'intercalaran allà a on convinguin segons el que estigui passant a l'escena i no contindran so.
La posició de la càmera serà de pla detall, o de primer pla, just davant de l'actor o actriu que convingui. En principi seria bo que es gravés a com més millor.

Gravació 6

Es grava de II-D fins a II-E (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament, però en picat; la Knock es veu des de dalt a vista d'ocell.

Gravació 7

Es grava novament de II-D fins a II-E (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 2) és la indicada aquí sota aproximadament, però en contrapicat; és a dir el Toni es veu des de baix, com el veuria una formiga.


Gravació 8

Es grava de II-E fins a final d'escena (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 2) és la indicada aquí sota aproximadament.


Gravació 9
Es grava novament de II-E fins a final d'escena (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament.


Gravació 10

Es grava per tercera i última vegada de II-E fins a final d'escena (Veure el tros de guió de l'escena 2 a baix).
La posició de la càmera (només la 1) és la indicada aquí sota aproximadament, però en contrapicat. Perquè la Knock és a terra recollint les coses i veu el professor des de baix com si fos una formiga.






Un cop tinguem totes aquestes gravacions, al muntatge, s'escollirà quines es fan servir a cada moment.
A totes les gravacions a on hi hagi so, les dues barres de micro se situaran allà a on no siguin vistes, i al més a prop possible de la boca dels actors i actrius.

TROS DE GUIÓ DE L'ESCENA 2

ESCENA II

II-A

Una aula d’institut amb els alumnes a dins. El professor encara no ha arribat. Uns quants estan acabant els deures que no han fet de la classe següent (el grup C). Uns altres estan amb el mòvil (el grup D). Un grup estan asseguts xerrant, (el grup B). Un grup estan ballant, amb música que han posat al mòbil (el grup A). La Knock està asseguda sola, davant de la seva taula, dibuixant. Té una bossa damunt la taula. Una noia de les que balla (la MARLA) s’acosta a la taula de la Knock i li buida la bossa girant-la cap per avall. Cauen per terra tot de coses, algunes íntimes que la noia no voldria que es veiessin: unes compresses, un pintallavis, bolis, una caixa de caramels. El grup A i B es posen a riure, cadascú amb el seu estil.

KNOCK
Cony! (crida aixecant-se i intentant empentar la MARLA que ja ha tornat cap a on estan els seus amics del grup A)

II-B

Abans que la Knock tingui temps de recollir les compreses i la resta de pertinences, un altre del grup A, el TONI, les agafa corrent i les llença pels aires una cap a cada direcció de la classe.


II-C

La càmera, aquí enfoca, de tant en tant, la cara de la MARINA, que fa que no amb el cap, però no diu res. Després la cara del LLUC, que és com de pena, i està molt quiet, com si estigues preocupat amb tot el que veu. El mateix amb les cares de la Laura, la Gisela, la LETICIA, la Mayeli, l’Aia)


II-D

La Knock s’ajup a recollir les coses i el PERE l’empenta per darrera quan està ajupida i la nena cau a terra.
Els grups A i B riuen.


II-E

En aquest moment, el Lluc avisa que ve el professor (estava vigilant a la porta), i arriba el professor. Tothom s’asseu al seu lloc i fan silenci menys la Knock que continua recollint les coses de terra.

PROFE
Ja estàs per terra? Sempre que entro et trobo per terra, o arribes tard, o estàs escrivint poemes al jardí, o dus la punyetera gorra dels nassos... Quan espavilaràs noia?

KNOCK
M’han tirat les coses... Ja estic farta!

PROFE
I quan no t’han tirat les coses, t’ha vingut la inspiració i te’n vas a dibuixar núvols... De moment, tens una sanció. Demà et quedes sense pati!

La Knock fa cara d’esgotament i va fent que no amb el cap mentre acaba de recollir les coses i s’asseu.




VALORACIÓ POSTERIOR AL PRIMER DIA 

DE RODATGE



Un cop acabat el rodatge del primer dia, veiem que el procés és més lent del previst, ja que només aconseguim completar les gravacions 1 i 2 de l'escena 2. Tot i això, l'actitud del grup és bona, i fent un muntatge previ de 45 segons del que duem gravat, es veu que les gravacions proposades 2, 3, 6 no són necessàries. Amb la qual cosa, al proper rodatge començarem per la gravació 5. A la gravació 5 inclourem gravacions que poden servir per a l'escena IV. La gravació 7 la farem amb el picat, igual com la 8, però en comptes de fer de II-D a II-E, en aquestes gravacions de 7 i 8, farem una escena silenciosa a on mentre la Knock és a terra, algú del grup A se la mira amb cara de fatxenda des de dalt.

La resta de gravacions 8, 9 i 10, les farem com estaven previstes.
Si dóna temps, farem part de les gravacions de l'escena IV.
.
.
.